La qüestió nacional o la qüestió social. Un dilema fals.

Sembla que dins l’independentisme d’ERC, vull creure que realment tots en som, es planteja sempre un dilema, al meu entendre, absurd en aquests moments. En fer política des de ERC què cal prioritzar? Una política d’esquerres o el vessant nacional?
Aquest dubte es podria plantejar en moments de bonança, quan els beneficis,  que tot i l’espoli,  tenien els comptes públics permetia  maquillar  la realitat. Ara, això ja no és  possible.
En aquests moments, els que de debò ens sentim  amb consciència social  no podem plantejar-nos cap dubte. Només la capacitat de gestionar els nostres propis recursos pot conduir a la creació d’un estat del benestar que no estigui subjecte  al caprici dels governs, catalans òbviament. I això passa per la independència.
No dic amb això que els càrrecs electes en la seva política del dia a dia ignorin  la possibilitat d’obtenir millores socials, o si més no, de parar el cop que el Govern dels Millors està donant  a l’Estat del Benestar. Cada dia la gent ha de menjar, va a la seva feina, intenta tirar endavant els seus estudis…i per tant,  hem de treballar per aquest dia a dia. Ara, plantejar opcions estratègiques que no tinguin com a  finalitat la independència i la gestió dels propis recursos  a mitjà termini, promoure enteses amb una esquerra espanyolista que no veu cap més marc que la Constitució Espanyola i  la seva legalitat, és enganyar la ciutadania  mirant d’enganyar-nos nosaltres mateixos.