El portaveu d’Esquerra al Congreso, Joan Tardà, ara es despenja declarant que el seu partit “podria sortir del govern si el PSC acaba sotmès al PSOE”, i jo, humilment però amb entusiasme, li recomano que no es perdi l’entranyable Barri Sèsam, en concret l’entretingut i edificant episodi en què s’explica la diferència entre començar, continuar i acabar, perquè amb la seva afirmació no sembla que el senyor Tardà la sàpiga, cosa que em sorprèn, més que res per l’edat que té i el càrrec que ocupa. De fet, però, encara em sorprèn més el desconcertant desplaçament dels elements en la seva afirmació. Perquè l’home és ben curiós: en lloc de declarar que el seu propi partit podria sortir del govern si continua sotmès al PSC-PSOE, o sigui a Espanya, demana al PSC que no acabi sotmès al PSOE. Noi, no entenc res.
I és que Esquerra seria la puta del PSC-PSOE si no fos perquè, més enllà de ser jo partidari o contrari a aquest ofici, és indiscutible que la prostitució té una dignitat que Esquerra, aquest partit ara espanyolista, no té. Només cal entendre que mentre una prostituta no acusa el seu client de sotmetre’s a ningú, com es veu Esquerra acusa el seu client de sotmetre’s a algú altre; només cal entendre que mentre la prostituta es limita a posar en risc la seva salut i la del seu client, Esquerra posa en risc mortal l’existència de tota una nació; només cal entendre que mentre la prostituta acostuma a deixar-se sotmetre per necessitat o per diners en absència d’aquesta, Esquerra ho fa per poder de fira i cobdícia; només cal entendre que mentre la prostituta treballa nua, Esquerra es disfressa amb americana, corbata, seu nova i cotxe oficial pagat pel poble; només cal entendre que mentre la prostituta no enganya ningú per deixar-se sotmetre, Esquerra enganya tot un poble; només cal entendre que mentre la prostituta no es justifica davant del client, Esquerra no para de fer-ho davant d’aquest poble; i només cal entendre que mentre la prostituta només deixarà la feina quan vulgui o pugui, Esquerra només la deixarà quan la faci fora el poble o qui sap si el client mateix, com a un gos petaner.
Així les coses, amb aquesta absència absoluta de dignitat només es pot esperar que el temps en concreti les conseqüències, i se m’acut que podran ser en forma de dues possibilitats. Per a Esquerra tot canviarà quan només els votin els seus estómacs agraïts, o bé una mica abans, quan s’adonin d’una vegada que ja només els vota la mare i la tieta i es decideixin a fer un cop d’efecte, abandonant d’una vegada el seu aliat de desgovern per recuperar el crèdit –els vots– perduts. No hi posaria la mà al foc, perquè la imbecil·litat humana és infinita, però jo apostaria que passarà això darrer. Hi haurà el cop d’efecte quan es vegin amb l’aigua no pas al coll, sinó arran dels narius. Això sí, almenys tindran l’avantatge de no haver-se de preocupar per una oportunitat per justificar-lo: d’oportunitats, el PSC-PSOE els en dóna cada dia del món. I en acabat també podran estar tranquils. Amb un poble tan babau com el nostre, sens dubte comptaran amb tot de gent que els cantarà les lloances per la seva sàvia decisió. Fins i tot n’hi haurà molts dels que ara els critiquen per als quals la seva indignació actual es transformarà de sobte en tot el contrari, en una font d’energia ruca en què la bilis esdevindrà força per a la lloança, i els mals comesos pel partit esdevindran com petits pecats de joventut, per a ells al capdavall comprensibles. Tornaran a votar el partit i el frau començarà de nou. Només el renaixement d’ERC ho impedirà i, ara per ara, només podrà ser a mans de Reagrupament. Si no és així, no farà més que repetir-se la vella història de la humanitat.
