L’esperpent segueix. Les xarxes bullen en contra dels partits. Són identificats com a elements dissuassoris respecte la revolució del carrer. ERC s’emporta la palma, però quan apareix algun altre amb una declaració dissonant de la majoria, rep el pal pertinent. Ahir a la nit els disturbis, i la violència policial van disminuir perceptiblement. No es van veure gaires imatges de foc, i els periodistes de TV3, eclipsats en bona mesura per les informacions de Betevé, no van poder donar la imatge d’estar fent periodisme de guerra entre contenidor i contenidor cremat. Fora ironies, capítol apart les agressions a periodistes per part de les policies. Una barbaritat en un país que es diu democràtic. Fer periodisme en condicions com aquestes fa passar por als professionals de les diverses cadenes, i el risc és realment real: divendres es va detenir un fotògraf d’El País, i arrossegat pel carrer amb les mans encadenades per darrere, cridant adolorit, no va ser fins passades les tantes de la matinada que el van alliberar, amb un munt de professionals més del periodisme allà esperant a què sortís, amenaçats per la vigilància de la policia, com si fossin delinqüents.
Anit va ser diferent a les altres nits, com dèiem. Els més agosarats han dit que ja ho teníem a tocar, i que estàvem a punt de guanyar. Que ja teníem el control del territori i que per culpa dels partits que ens van tornar a trair ho vam tornar a perdre. Al final, segurament, aquests episodis seran recordats com pertoqui però amb la distància de la perspectiva del temps, com ha anat passant amb tot el que hem fet des de 2012, i abans. Avui el president Torra ha fet un altre intent amb Pedro Sánchez. La resposta d’Espanya a la nova trucada de Torra ha estat la mateixa que els relatàvem ahir, que s’agenolli. Veuríem què feia sense les eleccions pel mig. Unes eleccions que no té assegurades, el PP li ha retallat 30 diputats de desavantatge. Li’n queden 30 més, però el PSOE necessita quelcom més per sumar a més de Pablo Iglesias. I l’independentisme ja no li ho brindarà tant fàcil.
Les crítiques a ERC avui li han vingut per la reunió que ha mantingut Roger Torrent amb sindicats espanyols i patronals catalanes. El president del Parlament ha prescindit dels partits (i de l’ANC) per convocar una trobada a la que ara sí ha assistit una Colau intrèpida i llesta, que segueix fent campanya per la seva banda. La trobada ha sorprès fins i tot a la pròpia ERC, i no se’n tenen imatges. S’ha acordat establir una espècie de taula de diàleg. Puigdemont, Josep Costa i JxC han demanat explicacions a Torrent, i han tornat a brandar la traïdoria entre les multituds. En un acte electoral, Laura Borràs ha insistit en la idea, parlant de la unitat trencada. JxC sap amplificar els conflictes als quals els interessa jugar, i aprofiten cada pretès error republicà per fer-ho. En canvi, els republicans no saben treure rèdit dels errors que pugui cometre el seu company de govern. Quim Torra feina una proposta gens consensuada el passat dijous al ple del Parlament que va alarmar a tothom, i l’únic que va arribar a dir quelcom va ser el propi Torrent. La candidata de JxC al Congrés, també ha dit, respecte a dijous, que no hi va haver resposta consensuada a causa dels seus socis de govern, als que no ha anomenat.
A la tarda ens hem assabentat que la Comunitat de Madrid ha instat a prohibir les manifestacions en pro de la independència i dels presos polítics catalans a Madrid. Benvinguda la democràcia i la nova política de 1936!
I al carrer, què ha passat al carrer? Doncs res gaire diferent que ahir. Pícnic per la República treu el cap els diumenges, i avui era diumenge. La proposta del dia ha estat una concentració davant de la seu de la Delegació del Govern Espanyol. I la performance? Espectacular, anar a llençar-hi la brossa amb el lema #EspanyaFaPudor. I el carrer s'ha acabat omplint de brossa. La manifestació s'ha anat allargant, i a la nit, la gent que es manifestava per la ciutat ho feia amb tal alegria que la policia no ha pogut actuar per enlloc. I a les carreteres, mentrestant, els talls han anat continuant. Veurem què passa a partir de demà, que torna a ser un dia laborable.
