Avui és l'endemà de la sentència als presos polítics i als líders civils injustament empresonats. Avui també fa 79 anys de l'afusellamentdel president Companys. Des d'ahir, amb la gran acció a l'aeroport de Barcelona, ens hem aixecat amb la sensació de que hagués passat una eternitat. I no, tant sols 24 hores. La primera notícia del dia ha estat les declaracions del ministre Grande Marlasa que, com a reacció al que es va veure ahir, ha afirmat que ja ha posat el CNI a investigar qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic. Al seu torn, Tsunami ha donat festa a la gent mentre posava en circulació una APP mitjançant la qual hom es pot registrar i de manera codificada fer aribar la seva disponibilitat per a futures accions. La idea de qui impulsa la gran onada és clara: no desgastar la gent amba ccions massa continuades, i anar preparant mobilitzacions vertaderament grosses i útils. I van començar amb molt bon peu.
La protesta puja de to, i el Senat escalfa el canell
|
- Publicitat -
Tot i això, una gran majoria d'estudiants, alguns ja declarats en vaga durant tota la setmana des d'ahir, s'han dedicat a la lluita als carrers: talls nombrosos per tota la xarxa viària catalana, amb molt d'èmfasi a punts com Barcelona, l'àrea de Girona i Vic, per exemple. La policia ha anat carregant sense masses miraments i la llista de ferits ha anat pujant. El balanç més greu d'ahir es va saldar amb un ull buidat i un testicle rebentat. I l'agre polèmica de perquè la Policia espanyola feia servir bales de goma si aquí les va prohibir el Parlament. La policia catalana ha rebut per totes bandes, i al conseller d'Interior, Miquel Buch, li deuen haver rebentat les orelles de tant xiular-li. La posició del govern català és la pitjor que pot patir: haver de gestionar una estructura que es deu en darrera instància a la llei espanyola i, per tant, fa d'estrassa contra la pròpia població catalana que es revolta precisament contra les injustícies de la metròpoli. Ja planyem a Quim Torra, o a Pere Aragonès que s'ha intentat espolsar les responabilitats com ha pogut.
Durant la tarda-vespre s'han multiplicat les manifestacions cíviques arreu del territori. Han sortit les famílies amb les espelmes i s'han anat concentrant. L'Ajuntament de Barcelona havia demanat a Òmnium prescindir-ne, pel perill d'omplir-ho tot de cera, però la gent hi ha acudit iguament amb el ciri. Però després d'això, el panorama ha canviar radicalment, i han començat a sortir les barricades. En poca estona, la negra nit s'ha omplert de foc en molts punts de Barcelona, i d'altres indrets de Catalunya com ara Tarragona, i els joves més descontrolats han incendiat mobiliari urbà. La batalla campal estava servida i la policia ha repartit a tort i a dret, amb intents d'atropellament inclosos. Son les imatges que no volíem veure, perquè trenquen la imatge de pacifisme que s'havia assolit fins ara.
Segur? El primer que cal dir respecte a això és que hi ha hagut un sobreexcitament interpretatiu. A ningú li agraden les barricades urbanes, però la situació no és comparable a Iraq, com s'ha dit en alguna tertúlia. Hagués estat més encertat comparar-ho amb mobilitzacions històriques ben pròpies com la Setmana Tràgica. Va ser 'Tràgica' per alguna cosa, per cert.
La segona cosa que es pot dir és que és estrany que això no hagués passat abans. Les persones que podien controlar tota aquesta situació: els Jordis des del costatcívil, i Josep Lluís Trapero des dels Mossos, uns són a la presó, i l'altre està degradat i a un pas d'entrar-hi. La gent, doncs, en certa manera planta ara,per bé que tots aquests encaputxats no acaben de representar ningúi segurament acaben fent més mal que bé al moviment global. És per això que l'independentisme més oficial se n'ha desmarcatimmediatament, olorant-se les portades i les tertúlies de demà. Tots aquests 'radicals' són els mateixos que han sortit a cremar contenidors al centre de Barcelona després de cada celebració a Canaletes. El que passa és que ara el Barça torna a no guanyar res, i no ens en recordem. També ens fa pensar en aldarulls semblants als de quan es va desalotjar Can Vies, i la setmana calenta que es va viure a la ciutat comtal. Deduiran que la situació d'aquesta nit ha tingut l'entorn CUP ben content i animat. Cal però, recuperar el control del carrer, perquè sinó, posarem en safata al Senat, que ja deu estar escalfant el canell, perquè torni aredactar i aprovar un nou 155. I perdre el poc control que ens queda de Catalunya, ara mateix, no ens ho podem permetre.
Publicitat
