Malgrat ser un liberal-conservador, John Fredrik Reinfeldt, l’actual primer ministre suec que ostenta la presidència Europea fins a finals d’any, sembla bastant més progressista i ecologista que qualsevol socialista espanyol. Així, en el discurs davant del Parlament Europeu, en què assumia la presidència de torn de la UE, va ser especialment explícit quan va assegurar que “No podem viure en una economia on els beneficis siguin sempre per al sector privat i que les pèrdues s’hagin d’assumir invariablement des del sector públic”. I, tot seguit, en aquesta mateixa línia, va afegir que “No podem permetre que les empreses no paguin allò que contaminen”. En altres paraules, els bancs i les grans multinacionals s’han de començar a responsabilitzar tant de les seves pèrdues, com de la protecció del medi ambient.
D’altra banda, el compromís en la lluita contra la contaminació ambiental i el canvi climàtic semblen justificar moltes de les esperances dipositades per amplis sectors ecologistes en aquesta presidència Europea. De fet, Reinfeldt va afirmar: “Actualment, Groenlàndia perd 100 Km cúbics de glaceres a l’any. I, si desapareixen les glaceres de Groenlàndia, el nivell del mar pot pujar fins a 2 metres. I això implicaria la pèrdua de bona part de les terres més fèrtils del món i el desplaçament forçós de centenars de milions de persones”.
I, precisament, des d’aquesta perspectiva, resulta fonamental el concepte d’”eficiència energètica”, que va il•lustrar amb el següent exemple: “Si Ucraïna disposes de la mateixa eficiència que Txèquia o Eslovènia, els ucraïnesos serien energèticament autosuficients i es podrien estalviar totes les importacions de gas de Rússia”.
A priori la presidència sueca de la UE sembla prometedora, si més no pel que fa a temes ambientals… En d’altres aspectes ja ho anirem constatant…
