- Publicitat -
No us heu demanat mai quin va ser el llibre que us va obrir les portes a la literatura? Jo ho recordo molt bé. Acabava de fer quinze anys i estava passant el dia 24 de juny a casa meva una mica refredada. La nit anterior havíem passat la revetlla de Sant Joan a casa d’un amic meu on hi havia una piscina i ens vam estar banyant. Evidentment vaig agafar un refredat d’aquells d’estiu que em va durar força setmanes. Aquell memorable dia 24 em vaig llevar tard perquè me n’havia anat a dormir tard i em vaig despertar amb el cap enterbolit. No m’entengueu malament, no era ressaca (tenia quinze anys de llavors!) sinó una galipàndria que maldava per fer-se evident.
Així que vaig optar per quedar-me al llit. Estava de vacances (tot i que tenia les matemàtiques de 1r de BUP pel setembre) i com que no sabia què fer em vaig començar a llegir el darrer llibre que m’havia regalat el meu pare per Sant Jordi aquell any 1994.
Publicitat
El llibre en qüestió era Esmorzar a Tiffany’s de Truman Capote en una edició de Columna Jove a la portada de la qual apareixia la imatge canònica d’Audrey Hepburn vestida de vellut negre i amb un collaret de perles. (Suposo que és per aquest motiu que el meu pare em va comprar el llibre. Dubto molt que sabés qui era Truman Capote.)
A partir de llavors ha estat un no parar. Recordo amb molta tendresa aquell llibre tot i que no és ni de lluny un dels meu preferits. He trigat més de deu anys en tornar a llegir un altre llibre de Capote, en aquest cas Música per camaleons traduït per Quim Monzó i publicat per Quaderns Crema. Conté un conte magistral “Taüts tallats a mà”, a banda d’una altre en què apareix una de les meves escriptores de capçalera: Willa Cather.
Des de llavors han seguit moltes lectures i lectures sobre lectures, però cap té el gust especial d’aquesta primera per allò de tast iniciàtic.
Publicitat
