Els darrers dies estic observant, amb tensió i preocupació, l’escalada de la prima de risc del deute espanyol. Crec que és crucial que entenguem bé les causes d’aquesta situació, perquè només així serem capaços de trobar solucions adequades. La primera causa és la política econòmica de tots els governs espanyols, que han invertit sistemàticament en sectors no productius. L’exemple paradigmàtic són els milers de milions que el Govern espanyol inverteix en una xarxa de TGV totalment deficitària (vegeu el post ‘Espanya és inviable, 4’). Són aquestes polítiques les que laminen l’Estat del Benestar, perquè desvien els recursos a infraestructures faraòniques i, alhora, representen un cost d’oportunitat molt elevat, perquè no s’inverteixen en infraestructures clau, com el corredor mediterrani, que augmentarien la competitivitat de les empreses. En aquest sentit, el PSOE no es pot considerar un partit d’esquerres, perquè és un dels causants més directes del greu deteriorament de l’Estat del Benestar.
Fa molts anys que explico que la política econòmica del Govern espanyol ens abocarà al fracàs, tal com podeu llegir en la sèrie d’articles ‘Espanya és inviable, 1‘, Espanya és inviable, 2’, ‘Espanya és inviable, 3‘, ‘L’Estat espanyol s’asfixia, 1’ i ‘L’Estat espanyol s’asfixia, 2’.
Una segona causa de la situació que sofrim és l’espoli fiscal a què el Govern espanyol sotmet Catalunya. Els catalans no podem suportar més una sagnia anual del 10% del nostre PIB. No hi ha cap altre territori europeu que sigui desposseït d’una part tan important dels seus recursos. Baviera aporta, com a topall màxim, un 4,5% del PIB a l’Estat alemany. I Flandes, que està a les portes de la independència, contribueix netament en un 5,5% a Bèlgica. Què fem els catalans aportant el 10% del nostre PIB? No creieu que és l’hora de defensar els serveis socials i sanitaris de la gent que més ho necessita?
Finalment, hi ha un altra causa de fons que ens ha portat a la situació econòmica actual: la manca de regulació del sistema financer, que ha deixat grans decisions econòmiques en mans de l’especulació. En aquest sentit, diversos diputats vam constituir fa pocs mesos al Parlament Europeu el grup de treball Finance Watch per tal de pressionar la presa de decisions econòmiques en benefici del conjunt de la població. El cert és que els grans grups inversors i la banca tenen lobbies molt ben dotats de recursos i, per tant, molt poderosos i que, en aquest àmbit, la societat civil té molt poca influència. El lema de Finance Watch és ben explícit: ‘Creiem que el benefici és un objectiu legítim de les institucions financeres i una condició necessària per a la seva sostenibilitat. Tanmateix, creiem que l’obtenció dels beneficis no pot anar en detriment de l’interès general de la societat’. Hem de crear urgentment, doncs, un contrapès als lobbies financers privats que han causat, en gran part, la crisi econòmica mundial.
En aquesta línia, també participo a les reunions i als treballs del grup d’eurodiputats LEFT Caucus, un fòrum de debat per desenvolupar polítiques innovadores i sostenibles en defensa de la justícia social, la pau, el desenvolupament sostenible i un mercat que beneficiï el conjunt de la societat. Les idees que anem discutint, i que per e-mail aquest estiu continuem debatent, són prou interessants, i espero que aviat puguem presentar algun document.
Si identifiquem bé les causes de la crisi (mala política econòmica del Govern espanyol, dèficit fiscal i no regulació del sector financer), ens serà més fàcil apuntar les solucions (concert econòmic, independència i regulació responsable del sector financer).
