Un antic company, avui ficat en una publicació comarcal, m’escriu i em fa unes preguntes que crec que serà bo que les doni a conèixer, juntament amb les meves respostes.
En primer lloc em pregunta sobre la funció de les associacions d’editors, és a dir, l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Apunto que tant l’una com l’altre, ACPC i ACPG, són unes entitats que aglutinen la pràctica totalitat d’empreses i col·lectius editors de premsa comarcal i local d’informació general existent a Catalunya (la que ara algú anomena premsa de proximitat). Ambdues donen impuls a la premsa local:
- Ajudant a ser líder en totes les poblacions i comarques on hi és present.
- Obtenint el reconeixement de les institucions públiques i privades.
- Mantenint el suport que la societat civil ja li ha atorgat.
Que facin més o menys en aquests moments és una qüestió que cal plantejar als presidents de cada entitat, però avanço que els recursos són paral·lels a la crisi i que trobar-ne requereix un gran esforç, imaginació, bons contactes i sort, també molta sort.
Respecte a la segona qüestió plantejada, quina valoració faig de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, crec poder dir que fa ben pocs anys, moltes de les publicacions associades a l’ACPC i a l’ACPG eren poc visibles, i no hi havia cap estudi que avalés els seus lectors. El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ha donat als lectors de premsa local i comarcal el reconeixement i la rellevància que, objectivament, mereixen. La importància d’aquest instrument de mesura d’audiències és que, amb 30.000 entrevistes, es poden veure els mitjans comarcals i locals en posicions destacades dels rànquings. El Baròmetre de la Comunicació, té precisió comarcal, característica que no donen a conèixer els estudis que es fan a nivell de l’Estat Espanyol. Li manca, això si –i és qüestió de recursos- precisió local. I ara que es fusiona amb l’EGM continuarà essent assignatura pendent.
Pel que fa a la tercera qüestió plantejada per meu col·lega, sobre quins canvis i estratègies han de posar en marxa els mitjans locals, en paper i digitals, en aquests moments de crisi, puc dir que en el seu moment, com a president que vaig ser de l’associació Premsa Comarcal, vaig encarregar –en nom de la junta que tenia l’honor dfe presidir- l’estudi “Mesures i solucions de gestió davant la crisi per a l’editor de premsa comarcal i local a Catalunya”, elaborat per la consultora Media Màrketing Europe, en col·laboració amb l’ACPC. Aquest estudi proposa un únic objectiu: SOBREVIURE. M’explico:
La crisi ha arribat també – i amb força- al sector dels mitjans de comunicació i, evidentment, a la premsa comarcal i local. Al sector de la premsa li afecta per partida doble:
a) Com a crisi econòmica, arran de la retallada d'ingressos com a conseqüència de la caiguda de la contractació publicitària.
b) D’altra banda, el canvi de model de negoci per l’efecte internet (com a cercador de notícies) i el canvi de model de la premsa en paper a la premsa digital, la qual s'imposa cada dia més ràpidament.
En tot cas, l’estudi recomana actuar sempre amb premeditació, amb un pla estructurat amb la finalitat de plantar cara a aquesta crisi, regint-se pels següents punts:
- Centrar-se en el més important del negoci, en aquelles activitats que són essencials, evitant distreure recursos per a altres projectes.
- Ajustar els costos d’explotació, equilibrant les necessitats amb les previsions d’ingressos.
- Buscar l’eficiència dels recursos disponibles (a través de la externalització de serveis, la sindicació de processos i continguts etc.)
- Actuar a curt termini, i tenir la vista en l’horitzó planificant el mig termini.
Així, la millor estratègia per a “sobreviure” és mantenir l’equilibri d’explotació del negoci. Això no significa renunciar a incrementar els ingressos, ni a buscar una més gran rendibilitat en altres segments de clients.
L’informe és bastant ampli en propostes, i es refereix tant a les publicacions com al sector. Sobretot és un document que vol ajudar l’editor de premsa comarcal i local (de proximitat, quedi clar) en la seva presa de decisions enfront els efectes de la crisi, que jo veig també com a una oportunitat que ens obliga a ser valents per a ser novament a la “pole position” en el moment de la represa econòmica.
I encara més, la crisi ha posat en evidència que el Govern de Catalunya no s’ha llegit el Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i que desconeix en bona mesura la tasca que aquestes publicacions han fet pel territori i el país al llarg de més de 200 anys, com era evident des dels temps ben llunyans del president Tarradellas i els els dos primers terços del mandat de Jordi Pujol. Literalment, ara se l’ha “deixada anar”. Entenc, i ho he defensat sempre, que la premsa de proximitat en català no ha de lligar la seva subsistència al suport de les Administracions públiques, que la tàctica d’amorrar-se al piló a més d’immoral perjudica el futur de les editores, per quan possibilita el relaxament i perverteixen la imaginació. Però el que ha fet en els últims anys, sense dialogar amb els editors, és una sentència negativa i radical. I el que diu un alt càrrec de la Generalitat de que hem de tornar al voluntarisme ja no te nom. Perquè no hi tornen els polítics, al voluntarisme?
No se si he respost com volies a les teves inquietuds, col·lega de terra endins i bon amic.
Estanis Alcover i Martí
Soci-director de l’Àmbit d’Estratègia i Comunicació
Podeu seguir una selecció de noticies, articles i comentaris sobre Comunicació, Premsa, Màrqueting i Publicitat al meu web: www.estanis.cat
