Ho tenia escrit però sense tancar esperant esdeveniments al respecte, i ja han sortit els definitius. És el moment de que surti a la llum, sense afegir ni treure cap punt ni coma.
El títol sona al d'una pel·lícula d'en Hitchcock, i només depèn de nosaltres que desprès de viure tota la elaborada trama, farcida d'intriga i suspens, de lluites i entrebancs, el desenllaç final sigui consistent, esperançador i engrescador, tant que, a la sortida de la sala puguem respirar alleugerats i satisfets per haver aguantat fins al final.
La pregunta, per a mi, es clara i concisa: Catalunya, estat propi. Si o No. Sabent que tota petició que es faci a l'Estat, que representi posar a debat o qüestionar la sobirania única i excloent de tot estudi de l'España que es vol salvaguardar, només tindrà un “no” com a resposta.
Però el que interessa a tots és formular la consulta i, aquesta, la de votar sobre si es vol un estat propi o no, crec que podria englobar a un major nombre de persones, ja que no pressuposa de cap manera la independència, però si explicita el poder disposar de tots els mecanismes polítics i econòmics per, posteriorment, si es creu oportú, decidir quin rumb volem donar al nostre país. Una vegada assolit l'estatus d'estat propi ja estaríem en condicions de, inclús, adherir-nos en un hipotètic “Estat Federal” que, en qualsevol dels casos, només podria i s' hauria de presentar des del mateix Estat.
Atenent, en aquest supòsit, que una molt bona part de la població està molt sensibilitzada en un sentit determinat i no acceptaria que tot aquest moviment es quedés en res perquè hi hagués ara una proposta que per la porta del darrere difuminés l'essència de la demanda independentista.
Tant pels que creuen en el seu efecte miraculós, com pels que la seva intel·ligència no els permet acceptar de cap de les maneres el sol fet, ha de quedar clar que la pregunta no és més que el pas previ a qualsevol nou escenari que desprès es pugui obrir. El que si que uns i altres s'han de conscienciar que la consulta donarà uns resultats, els que siguin, i que uns i altres hauran de valorar seriosament com l'expressió més democràtica d'un poble, independentment dels percentatges que dictaminen guanyadors i vençuts. S'haurà de tenir molt en compte el gruix de gent que representi cada opció
El que ja no es pot evitar és una pregunta clara al poble perquè la submissió a ultrança, i més en les condicions en les que hem viscut i vivim, ja no es pot seguir acceptant per cap persona que viu a Catalunya, parli com parli i sigui de la ideologia, partit o creença que sigui, tot molt respectable.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
