Alguns estan abusant del perill islamista per justificar l’injustificable. Els islamistes majoritàriament han evolucionat cap a posicions que volen imitar a Turquia: règim democràtic, pragmatisme polític, liberalisme econòmic amb sensibilitat social, secularització de l’Estat i diplomàcia equilibrada entre Occident i Orient. Com podem des d’Europa donar tan mal senyal als nostres immigrants? Si aquí, lògicament, exigim respecte a les regles i valors democràtics, com és que allà sostenim a règims corruptes i dictatorials, alguns d’ells, com el d’Aràbia Saudita, totalment fonamentalistes i teocràtics?
Aquestes pors només fan que frenar el que ara mateix, aprofitant les oportunitats de la relocalització que provoca la crisi energètica i global, hauria de ser objectiu prioritari de les pimes catalanes: la inversió i el negoci amb Àfrica. Si estem parlant de productes i béns del mercat privat i que no passin per concursos públics, no hi ha d’haver cap entrebanc, mani qui mani. Ens convé per moltes raons créixer conjuntament.
