La política ha d’entrar fins al darrer racó de cada escola

 
            Quan s’està preparantun projecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears, resulta que segons l’articulat empitjorarà la convivència i es despersonalitzarà la imatge del professorat. És una situació inconcebible el fet que uns governants diguin que volen solucionar problemes i que per a aconseguir-ho no facin res més que crear conflictes. És el producte d’una ineptitud total d’uns manaies que no tenen ni idea del que fan ni saben què volen fer. Com a bons hereus del franquisme, fa una temporada que diuen que la política no ha d’entrar a les escoles. Per què això d’hereus del franquisme? Perquè el dictador deia a un dels seus ministres: “Fes com jo, no facis o no vulguis saber res de política”. Ara ells, com que temen que tothom és com ells, que sempre han fet partidisme i proselitisme, volen prohibir que el professorat parli de política.
 
            Però saben aquesta colla de galifardeus què és la política? Saben que el filòsof personalista cristià Emmanuel Mounier va dir que tot era política, encara que la política no ho fos tot? O que Fabio Konder Comparato, escriptor, advocat i jurista brasiler va manifestar que fora de la política no hi ha salvació?
 
            Llastimosament els nostres governants es veu que identifiquen política amb allò que ells fan, és a dir, amb mentides, embulls, corrupció, partidisme, etc., i com que ells no volen deixar de tenir el poder, impedeixen que a les classes s’actuï d’aquesta manera, però no saben què és política. Estic d’acord que la política ho impregna tot: els drets humans, la ciutadania, la cultura, la laïcitat, l’ecologia, la llengua, els drets socials, els drets a una vida digna, etc. I aquesta política hauria de ser l’única que hauríem d’haver conegut si els dirigents n’haguessin fet una bona pràctica, aquesta política ha d’entrar a l’escola per la porta gran i pels finestrals, i ha d’amarar tota la comunitat educativa.
 
També es dediquen a fer un projecte de llei per la convivència i l’autoritat del professorat, com deia al principi. Per una part, li volen reforçar l’autoritat, que està molt ben fet, i per una altra, el volen emmordassar, li volen anul·lar la capacitat de crítica, li volen limitar la llibertat d’expressió i li volen destruir la llibertat de càtedra. Surten directors generals que volen defensar que el text del projecte de Llei és correcte i que els qui el critiquen són demagogs. Bé doncs, aquí teniu un botó de mostra, perquè cadascú pugui opinar. A l’article 151, es considera falta molt greu el que teniu escrit a continuació: “Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.”  Amb una interpretació esbiaixada de la imparcialitat, de l’objectivitat o de la neutralitat, podran treure defora qualsevol persona que els destorbi, que és la sanció que correspon a aquesta violació. Es pot tolerar aquest retrocés a la censura medieval?
            Aquest projecte s’ha elaborat sense consultar les persones implicades ni els seus legítims representants i hauran de reaccionar de qualque manera perquè a més d’augmentar-los l’horari de feina, retallar-los el sou i els mitjans necessaris per a dur a terme la seva tasca, que ara també es vulgui retallar la seva capacitat de pensar i comunicar el seu pensament, sempre que sigui un reflex de la realitat que ocorre dins la societat. Els votants s’han equivocat i no trigaran massa a adonar-se de l’error que han comès a atorgar la majoria absoluta a un partit que no en sap fer ús. A final de 2012 no es pot tolerar que vulguin limitar la creativitat als i a les ensenyants.