La policia està al servei dels ciutadans

Amb tota la ironia del món, Quico Pi de la Serra cantava aquesta cançó ja fa anys, encara en temps d’en Franco viu, quan les corregudes davant els grisos eren freqüents i les visites a la Jefatura de Via Laietana, de Barcelona, eren recordades com un malson terrible. “La policia està al servei dels ciutadans” deu ser la frase campiona del cinisme, deu ser l’afirmació més falsa que ha existit mai en la història de la nostra societat, de la societat catalana presonera d’un dels sistemes estatals més antisocials i corruptes del món, l’espanyol. Si no és que l’hem treta de context i només la coneixem sense acabar: per ventura la frase sencera és “la policia està al servei dels ciutadans poderosos”, o “la policia està al servei dels ciutadans corruptes”, o “la policia està al servei dels ciutadans que governen”… Segurament deu ser això, que la frase cèlebre està amputada del final aclaridor, i per això, fins i tot, en temps d’en Franco mort, ens havíem fet qualque il·lusió que era una afirmació vertadera… Però les il·lusions solen esvair-se amb rapidesa, i aquesta crec que ja està del tot esvaïda, crec que ja no la té ningú, perquè ja tothom en coneix el final, un poc decebedor, però autèntic, al cap i a la fi. Ens ho ha mostrat, amb cruesa espantosa, el documental Ciutat Morta, emès pel Canal 33 aquest 17 de gener darrer: la policia, sigui la local de Barcelona siguin els Mossos d’Esquadra, està al servei d’alguns ciutadans, uns pocs entre la massa, i en contra de la majoria, la majoria que no participa de jocs foscs pel control del poder polític o econòmic. I quan la policia ha de fer una exhibició de força, per a mantenir la imatge corporativa de grup dominant, cerca les víctimes entre els individus pretesament més dèbils de la societat, aquells considerats rebels i desarrelats, mal vists per mor dels prejudicis de les classes benestants. Però no només ens ho ha mostrat aquest documental exemplar, ens ho mostren adesiara les notícies dels diaris: corrupció a la policia de Calvià, corrupció a la policia de Marratxí, corrupció a la policia de Palma… Allò que és més espantós, més mal de comprendre, és que aquesta policia (és a dir, tota) té una prerrogativa que la col·loca legalment per damunt qualsevol ciutadà: si un agent afirma que tal persona ha fet una infracció, qualsevol, se li concedeix tota la credibilitat del món sense necessitat de demostrar-ho; basta que ho digui i immediatament aquella persona és suspecta de culpabilitat i ja s’esforçarà per demostrar que no en té; i si no té, desgraciadament, altra prova d’innocència que la seva paraula, ja ha begut oli, perquè la paraula d’un policia, fins i tot corrupte, val més que la del ciutadà honorable, per molt que segons la Constitució espanyola s’hagi de pressuposar la innocència de tothom fins que no es demostri la culpabilitat. Aquesta és la clau del drama denunciat per Ciutat Morta: els policies acusen unes persones d’haver fet uns actes delictius, sense cap prova que ho demostri, i totes les proves que aquestes aporten de la seva innocència no són tengudes en compte, perquè els policies es ratifiquen en l’acusació. És la paraula dels agents, que més envant es demostrarà que són corruptes, contra totes les evidències, i guanya la paraula!  I a més a més, als quarters hi ha tortures contra els detenguts! ¿I d’això en diuen democràcia? Si passa igual que passava amb en Franco viu! ¿On són els drets suposats de les persones? La presumpta innocència és en realitat presumpta culpabilitat, i el dret a la integritat física és purament el dret de callar mentre et maltracten! A Mallorca aquests 3 anys i mig darrers de govern feixista també han estat productius en abusos i mentides policials: fa poc dos activistes de la reivindicació obrera i nacional, Marcel Pic i Robert Abela, varen ser condemnats a 8 mesos de presó i a multa per “atemptat contra l’autoritat”, només en base a les declaracions dels policies suposadament víctimes i malgrat els testimonis que declararen que els dos activistes no varen ser els agressors, sinó els agredits. La paraula dels policies va prevaler damunt els testimonis… I d’aquí a uns quants mesos, encara no sabem quants, en tendrem un altre, de judici semblant: la fiscalia demana 1 any de presó per a 4 joves detenguts per la Guàrdia Civil a Bunyola el 28 de maig de 2012 per “desobediència greu” a l’autoritat, quan els fets, viscuts en directe per desenes de persones, varen ser ben diferents: la Guàrdia Civil va envestir els manifestants i va detenir els joves sense que prèviament els hagués donat cap orde que eventualment aquests haguessin desobeït.
És urgent, si hi ha gens d’interès a establir un règim vertaderament respectuós de les persones i democràtic, anul·lar la presumpció de veracitat de les acusacions policíaques. La policia no ha d’estar per damunt els drets dels ciutadans, sinó que els ha de respectar i els ha de defensar. La policia, per molta autoritat que tengui, no ha de poder fer acusacions gratuïtes, sense proves, perquè aquesta potestat la converteix en opressora, deixa a mercè de l’arbitarietat d’uns agents, en molts de casos corruptes i moguts per interessos obscurs personals, els ciutadans, indefensos en aquestes situacions. És impropi d’un estat democràtic aquesta impunitat dels cossos policials per dir mentides; és inacceptable que estiguem sotmesos a la voluntat capritxosa d’unes persones que pel fet de dur uniforme i pistola ja es creuen amb la potestat de disposar de les nostres vides. BASTA D’IMPUNITAT PER LES MENTIDES POLICIALS. LA POLICIA, QUE CALLI O QUE DIGUI LA VERITAT, I SI MENTEIX, QUE LA CASTIGUIN.