La Piromania , es malaltia o negoci

Piromanía, malaltia o negoci ¿ ¿
Jo no se si es prou important , per merèixer ser tingut en compta , el fet de que de la mateixa manera que els japonesos son la preocupació a nivell mundial , de la supervivència del la tonyina en els mars d’arreu , que jo soc incapaç de mantenir cap diàleg sobre la matèria , però si que capto els gemecs dels pescadors i dels ecologistes , i dels industrials conservers de totes les espècies piscicolas ; tot i que una cosa no te res a veure amb l’altre , a mi em preocupa el fet de que com ja vaig comentar fa tres anys, en referència a la fusta cremada , crec que es de gran importància , seguir el procés i recorregut que fa la fusta que es treu dels boscos del nostre país un cop aquests han sigut cremats , i quin es el seu destí final . Em preocupa la possibilitat de que la piromania , no sigui una malaltia , sinó un negoci per poder subministrar matèria prima barata , a les indústries que es dediquen a la producció del nou producte energètic E3 equivalent al “bioetamol”, que una de les indústries es ubicada a Osaka , segons ja comento en un article de fa tres anys , i que espero que la indústria hagi prosperat, però que no sigui a costa dels boscos del nostre país. (. Comentari fet fa tres anys; “El Japó vol que 40000 cotxes utilitzin una nova gasolina que porta un 3%de bioetamol elaborat a partir de residus de fusta ,perquè això sigui una realitat , es construiran cent benzineres a tot el país per distribuir el nou carburant que ha estat batejat com E3 i es produeix en una fabrica a Osaka”.)
Que els boscos son bruts , es prou evident , i que no es fa prou per la seva protecció , també es evident ; que circula mol d’irresponsable i incivic , també es cert i que ni ha mes que un foc no en cremaria ; que l’especulacio derivada de moltes circumstancies es mol estesa, no cal tenir-ne cap dubte , fins i tot es pot donar la possibilitat de que la fusta cremada es converteixi en un negoci rendible i convenient , si es fa ben controlat, i amb coneixements de lo que s’ha de fer.
No es poden cremar els suros ,perquè el desastre repercutirà a l’industria vitivinicola , i això seria ruïnós per a molts sectors relacionats amb el vi i els taps de suro.
S’ha de tenir en compta ,que tallar i transportar les plantes desprès d’haver-se cremat el bosc, es mes fàcil i mes rapit que abans de que el foc netegi el sotabosc, i es aquí allà on rau el risc de que la piromania , no sigui una malaltia , sinó un negoci.
Si les tonyines i la fusta cremada tinguessin el mateix destí geogràfic , crec que seria per prestar-hi una mica d’atenció.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 4-8-2009 T/. 972640762