LA PIME OBSERVADA

Ara mateix, la pime continua essent determinant de l'economia productiva catalana. Representa el 99,8% de les empreses, el 62% del VAB català exceptuant l’administració pública, Seguretat Social i defensa; i el 70,1% del total d’ocupació. El darrer any estudiat el 2015 va ser un bon any per a la pime catalana en termes d'activitat i de resultats i en termes d’ocupació i de productivitat.  Malgrat que pel camí la crisi ha deixat molts cadàvers.
 
L'estructura de balanç de les pimes i les seves ràtios financeres del 2000 a 2015, indica que hi ha hagut millores substancials, tot i passant per diverses fases: l'etapa d’expansió (2000-07), l’etapa de crisi (2008-12) i la de recuperació (2013-15).
 
Són algunes de les dades de l'Anuari de la Pime catalana(2017) presentat aquesta setmana per l’Observatori de la Pimec format per Modest Guinjoan, Moisès Bonal i Roger Romagosa, que any rere any passa la lupa al comportament conjuntural, però també estructural i tendencial de la mitjana, petita i microEmpresa. 
https://www.pimec.org/sites/default/files/documents_pagines/anuari_de_la_pime_catalana_2017.pdf. Aquest anuari dona un detall molt ampli de les dades econòmiques i financeres, les quals s’elaboren a partir dels estats comptables de 77.704 petites i mitjanes empreses  corresponents al darrer any disponible, que és el 2015.
Enguany el capítol monogràfic es dedica a l’estructura de balanç i a les ràtios financeres de les pimes durant el període 2000-2015 segmentant per dimensió: microempreses, petites empreses i mitjanes empreses. 
He subratllat algunes informacions que m'han interessat. El valor mitjà de l’actiu a la pime catalana no ha parat de créixer al llarg del període considerat. Al llarg del període els terminis de cobrament de les pimes han millorat de 100 a 80 dies; dada que es podria millorar més sense les lleis espanyoles que preserven la impunitat de la morositat de les grans empreses. El patrimoni net mitjà al final del període és de 840,5 milers d’euros per empresa, un 44,5% més que en el període expansiu (2000-07).  El deute a curt termini es va reduir molt amb la crisi i també ha quedat en nivells baixos un cop iniciada la recuperació. 
Per altra part, s'apunta a una millora sostinguda de la ràtio de solvència.  Millora sostinguda de la ràtio de tresoreria, millora de la ràtio de liquiditat fins al 2012 i posterior estancament, reducció sostinguda de la ràtio d’endeutament i gran estabilitat del fons de maniobra. 
 
L'anuari també fa un repàs al comportament macroeconòmic de Catalunya i la contribució que hi han fet les pimes. Des del 2014, l’economia catalana ha accelerat el ritme de creixement. Aquest bon comportament respon principalment a la demanda interna, amb unes taxes de creixement de la inversió per sobre del consum. La demanda externa ha deixat de tenir una contribució clarament positiva, però que no respon a una caiguda de les exportacions, que han seguit registrant màxims històrics, sinó perquè la recuperació econòmica ha provocat també una recuperació de les importacions. 
 
En aquest marc segons les estimacions de l'Anuari, la contribució de la micro, petita i mitjana empresa al valor afegit brut (VAB) català l’any 2015 va ser del 59,1%, un punt i mig per sobre de la contribució del 2014. Aquesta millora s’explica pel retrocés relatiu de la gran empresa, que registra el 36,3% del VAB català el 2015. Per altra banda, els serveis de l’Administració Pública representen un 4,6% del VAB,  percentatge exacte que el 2014. Per això, les pimes creixen en pes dins de l’economia afavorides pel bon comportament de la demanda interna, que té una major incidència sobre les petites i mitjanes empreses. Si es descarta l’Administració pública, defensa i seguretat
social obligatòria,  les pimes representen, com ja hem dit, el 62% del VAB i les grans empreses el
38% restant. 
 
El 2015, el 26,5% de les pimes amb assalariats són exportadores. La proporció de pimes exportadores és clarament inferior a la de les grans empreses (84,0%). Aquí hi ha camp per córrer si es donés més suport a les start ups i a la transferència tecnològica que fa aparèixer pimes que neixen globals d’entrada. En tot cas, quant als sectors exportadors, s’observen diferències rellevants: la pime del sector químic és la que exporta en més casos (52,8% de les pimes), seguida del material de transport (43,0%) i la indústria tèxtil, cuir i confecció (31,2%)
 
El 2015 Catalunya disposava d’un teixit productiu de 498.114 empreses. D’aquestes, el 99,8% eren pimes, que al seu torn es dividien en 282.305 empreses sense assalariats i 214.959 amb assalariats. Els ocupats en pimes representaven, el 2015, el 70,1% del total català.
L’economia catalana mostra un cop més una gran fortalesa a la que contribueixen les pimes i les grans empreses industrials exportadores i les noves inversions tecnològiques i logístiques que no han deixat de créixer en ple període de crisi econòmica i turbulència política. Per això, l’amenaça econòmica col.lectiva del front espanyolista contra les catalans pel procés autodeterminista ha estat un rotund fracàs. Llavors, com ja feia la Inquisició, només els resta la confiscació de béns privats patrimonials per raons ideològiques als conversos del segle XXI, que no mostren una lleialtat canina al model jacobí i oligàrquic d’Estat. Però al segle XVI no hi havia tribunals internacionals, ara sí.