Els nostres oïdes, tan acostumats a identificar les fal·làcies i superxeries polítiques ha detectat a la més alta instància del nostre Govern, l´Honorable President Sr. MAS, argumentant que una declaració d´Independència sense haver esgotat “TOTES” les vies de diàleg possibles seria “POC” democràtic. Com a ciutadans de bona fe hem de preguntar-nos si ens està prenent el pèl i ens tracta d´estúpids o si qui li escriu els guions és un malintencionat tarat mental digne de ser llençat als lleons. Sigui com sigui, la manca de respecte a la intel·ligència ciutadana esdevé ofensiva i inacceptable.
“Poc”, “tot”…, adverbis que en aquest context impliquen una sospitosa i perversa intenció impossible de quantificar pel ciutadà. Aquests termes indefinits, utilitzats amb total consciència per argumentar qüestions tan crítiques i cabdals duen a fàcils interpretacions de sobtats canvis d’estratègia del Govern i possiblement orientats a condicionar i ajornar “sine die” la transició a la Sobirania Nacional. Aquests adverbis representen un mal presagi, un canvi de rumb que de fer-se persistent no s´ha de permetre a qui en aquests moments històrics ocupa un lloc tan definit i compromès amb la ciutadania.
Els nostres oïdes comencen a escoltar la remor de la tradicional entabanada al poble ras. La tradicional entabanada a aquest populatxo que se´l pot enganyar tan fàcilment amb dos o tres mots estratègicament contextualitzats, aquest populatxo que encara no ha après que els mots “totes” o “poc” duen implícit un nombre determinat i concret, un nombre màgic, secret, hermètic, cabalístic, esotèric, que els iniciats en les arts obscures no ens volen revelar per protegir-nos de nosaltres mateixos, el que equival a auto protegir-se ells. Els haurem d´agrair tan vergonyós paternalisme protector? Haurem de posar aquests gurus de mig pèl contra la paret? Crec que haurem de començar a procurar-nos una paret ben forta i sòlida i tot seguit donar pas als qui de veritat estan per la feina.
A partir d´ara, quan el Molt Honorable President, el Sr. MAS, s´atreveixi a dir que s´han d´esgotar “totes les vies” de diàleg ens haurà de quantificar i definir a “quantes” i a “quines” vies de diàlegs es refereix. Quan ens digui que és “poc” democràtic declarar la Independència ens haurà també de quantificar “quant” considera ell que és “poc” i si “poc” és suficient, o no, en relació a “molt” que també ens haurà de quantificar. Com podem comprovar, és molt important que ens tradueixi a llenguatge vulgar si “poc” és suficient per ser Independents o si “tot” és limitat o és infinit en el temps i l´espai i si per interpretar aquests adverbis hem d´utilitzar principis de física tradicional o de mecànica quàntica. Si no ho ens ho explica l´haurem d´obligar a fer-ho. En te l´obligació. El populatxo necessitem la seva inapreciable i mai ben bé pagada instrucció pedagògica.
La transparència és la base de la democràcia. L´obscurantisme i la indefinició premeditadament calculades i cínicament esgrimides per allargar o boicotejar “in aeternum” el procés Independentista català és el germen de la mentida i la Traïció amb majúscules.