A abril de 2017 ens trobem en uns moments espectacularment durs; però, alhora, històricament, molt interessants. Som a escassos sis mesos de la data D del referèndum d’autodeterminació i Catalunya rep, dia rere dia,.méssuport, des de punts de vista ideològics molt diferents, d’arreu de la geografia europea i mundial. I quina és la reacció del govern espanyol ? La via penal. El recurs al TC contra la democràcia. La persecució política – via codi penal- amb tots els ets i uts.
De fet, la via penal que vol fer servir el govern espanyol per invalidar el pressupost català i per intentar aturar tot el procés d'alliberament nacional de Catalunya és absolutament incompatible amb Europa. El que succeix és que actualment Europa és feble, malgrat tot, tant la UE com el Consell d’Europa, no poden entendre, ni poden acceptar, els metodes emprats per l’executiu espanyol contra el govern i la societat catalana. La via de les inhabilitacions i la polítització radical de la justícia és una mena de dreçera que fan servir els estats amb democràcies malaltes i de molt baixa qualitat. Davant d’aquest allau d’autoritarisme polític –maquillat amb un vernís judicial “demodé”- Catalunya ha de començar a denunciar de debò – i d’una forma efectiva- aquestes actuacions maldestres i roïnes que té l’Estat espanyol d’aplicar la llei i el sistema “anomenat” democràtic. Un exemple a seguir és el del col•lectiu Drets, el qual presenta una querella per prevaricació contra magistrats del TC. A més, a Catalunya, per part de la societat civil, hauriem de començar a fer realitat la fórmula, la via diplomàtica de butxaca, tot explicant detalladament –als turistes, residents i estadants d'arreu d'Europa- el veritable rostre que significa actualment la política -agressiva i autoritària- del govern espanyol envers Catalunya.
De tota manera, també s’està produint -a dia d’avui- un autèntic torrent de solidaritat cap a Catalunya molt remarcable. L’aplicació despòtica -políticament parlant- de la via penal contra Catalunya està trobant arreu d’Europa una reacció de rebuig , en el món polític i periodístic molt significativa . Des del diari anglès The Guardian, de diversos exministres tories britànics passant per la reacció, molt a favor que Catalunya pugui votar del tercer partit polític d’Alemanya (Die Linke) dels socialistes danesos (aliança verda roja) el quart partit de Dinamarca, com del candidat de l’esquerra francesa Jean Luc Melenchon i el candidat del centre-dreta conservador François Fillon -tots ells i molts d’altres- estan censurant els metodes antidemopcràtics del govern espanyol. Catalunya ha de poder votar i autodeterminar-se amb tots els ets i uts.
