Francesc Ferrer i Gironès (senador en el grup socialista com a independent durant les tres primeres eleccions democràtiques, autor de centenars d’articles i molts de llibres), a la Introducció de La persecució política de la llengua catalana, escriu:
“… la pèrdua del nostre idioma no significaria només que renunciem el patrimoni cultural, sinó especialment que no tenim consciència nacional i que no tenim voluntat de romandre integrats com a nació. Per això la llengua catalana representa un “plebiscit” i mitjançant el seu manteniment expressem la nostra voluntat nacional.
Existeix una relació directa entre la política i la llengua catalana. S’ha demostrat que el tracte que rebem lingüísticament els catalans sempre depèn de les nostres exigències polítiques.”
Aquest fragment d’un llibre, que va ser publicat fa quasi 30 anys, encerta de ple en la seva definició del fet català i dels fets que ocorren en l’actualitat. El Govern central, tota l’orquestra mediàtica, intel·lectuals signants de manifestos i fundacions inventores d’idees per mantenir el poble català sotmès neguen l’evidència que els catalans formem una nació i volen diluir la voluntat nacional dins la unitat de destí que varen aconseguir plasmar en una constitució feta per moltes persones que havien nedat com a peixos dins l’aigua de la dictadura franquista. És contra aquests intents d’anorrear el poble català i fer-lo desaparèixer dins l’espanyol que el Parlament català i el poble del Principat es mantenen cada dia més ferms, defensant la seva llengua, la seva nació i la seva voluntat de decidir el seu futur, lluny d’un altre poble que sempre l’ha volgut ofegar i fer desaparèixer.
Els dards del ministre Wert s’adrecen al cor de la llengua catalana en el Principat, perquè saben del seu caràcter plebiscitari, que segons el dret internacional significa que la població catalana a través d’una o més votacions podrà canviar la seva sobirania. Els corifeus del País Valencià i de les Illes Balears ho tenen clar i debiliten la llengua catalana a l’Administració i a l’escola, dos llocs on s’havia iniciat la normalització lingüística. Però el major atac contra la llengua catalana des del 1714, l’està duent a terme el ministre d’Educació, amb la LOMCE. És un atac contra la llengua catalana a l’escola, lloc on, a poc a poc, s’havia anat normalitzant, on s’havia fet una tasca àrdua i profitosa, que ara es vol desfer com una calça.
Una de les persecucions conegudes de la llengua catalana és la que es va produir l’any 1837 i que va arribar a dues terceres parts del segle XX; era el mètode de l’anellet, de tots conegut, que es passava d’alumne a alumne segons diguessin alguna paraula en català (en dialecte mallorquí) i al final de setmana es castigava l’alumne que portava l’anellet. En aquell temps no hi havia cap problema, les classes eren en castellà, però els alumnes parlaven entre ells en català, i això no es podia permetre, per tant, el Govern Superior Polític de les Balears va publicar l’edicte de l’anellet. Tothom sap, tot el professorat sap que a les classes de català i en català, els alumnes entre ells han parlat majoritàriament en castellà, si hi havia castellanoparlants, sense cap problema, encara que sempre hi ha hagut fanàtics que han inventat històries falses per fer mal. Doncs ara, el ministre Wert o els de les idees FAES han inventat una persecució de la llengua catalana molt superior a qualsevol de la història dels darrers 300 anys. Quan s’havia aconseguit que moltes escoles fessin l’ensenyament en català, han posat en marxa el sistema de supressió de línies en valencià al País Valencià i el desastrós TIL a les Illes Balears. Quan se n’han adonat que era més difícil al Principat, ara resulta que volen premiar els que estudiïn en castellà. I el premi consisteix en 6.000 euros per alumne, perquè puguin anar a un centre privat on s’estudiï en castellà. Així que totes les persones que estan d’acord a rebre ensenyament en català, però que tenen figurera i volen que els seus fills es relacionin amb els d’una classe social superior, ara ho podran fer, només hauran d’expressar el seu desig de voler rebre l’ensenyament en castellà. Segons Ferrer i Gironès el tracte que rebíem depenia de les exigències polítiques. Si l’exigència del poble català és la independència, ells contesten amb aquest míssil a la línia de flotació de la normalització de la llengua catalana.
Però el maquiavel·lisme arriba al punt més àlgid quan obliguen a fer aquest pagament a la comunitat subjugada, comunitat que primer han saquejat, després han retallat i minimitzat els traspassos econòmics i finalment els volen fer pagar allò que no han ideat i que saben que els perjudica. Voleu més raons per cercar tenir un estat propi i allunyar-se de l’estat espanyol explotador? Voleu més raons perquè el 9 de novembre el poble vulgui exercir el dret a decidir? Què inventarà tota la tropa de de persones enverinades que tenen com a objectiu continuar exprimint el poble català?
