Les eleccions del 26-J, les segones eleccions generals espanyoles, en un curt període de sis mesos, ens han deixat moltes sorpreses, força curiositats i algunes frustracions. Una qüestió molt important a tenir en compte i reflexionar és que la ciència demoscòpica ha fracassat estrepitosament; potser els privilegiats de debò si que tenien les prediccions adequades. Una altra qüestió -força negativa i frustrant- ha estat que l’abstenció,sobretot a casa nostra, ha estat massa elevada; així mateix,les conseqüències del Brexit, en contra del que es comentava, han bufat a favor dels conservadors castellans/espanyols del PP. En qualsevol cas, aquests comicis del 26-J ens deixen moltes particularitats, una d’elles és l’elecció dels 208 membres de la Cambra Alta (58 són designats indirectament per les Comunitats Autònomes segons la població).
El Senat, anomenat per alguna premsa com “el cementiri dels elefant”, i molt desconegut per una gran majoria d’electors, té molta més importància, en l’ordenament polític espanyol, de la que se li vol donar. Doncs bé, una de les més destacades peculiaritats d’aquesta cambra -definida,molt teòricament, en l’article 69.3 de la CE, com la cambra de representació territorial- és el seu sistema d’elecció majoritari, dur i pur. A cada província, excepte les Illes Balears, Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, s’elegeixen 4 senadors, dels quals els electors en poden votar un màxim de tres. A causa del sistema majoritari d’elecció, el Senat esdevé un cambra conservadora (ara ho serà més que mai ja que el PP passa de 124 a 130 senadors) de segona lectura que intenta aturar alguns projectes progressistes del Congrés dels Diputats. Però, a banda d’aquestes singularitats, poca broma amb el Senat, ja que l’ordenament constitucional actual li facilita molt de poder; un poder molt desconegut per al gran públic. D’aquesta manera, segons l’article 155 de la CE, la majoria absoluta del Senat (no del Congrés) té la potestat d’aprovar mesures excepcionals d’intervenció en les Comunitats Autònomes (això és una veritable espasa de Damocles sobre Catalunya). Per altra banda, el Senat és el que elegeix 10 dels 20 vocals del CGPJ (el govern dels jutges) i també 4 dels 12 membres del “sagrat i totpoderós” Tribunal Constitucional. A més, en les diferents modalitats de reforma constitucional, el Senat adquireix un protagonisme tan destacat com el Congrés dels Diputats. Les “curiositats” del Senat són importants de saber perquè impliquen molt de poder polític, a voltes, poc legítim.
