“La nostra riquesa és poder gaudir del bilingüisme”

 
 
            Després de llegir una entrevista que es va fer a Miquel Vidal, batle de Santanyí, en el Diari de Balears, quan va esser proposat com a secretari general del PP a les Illes Balears per als propers anys, vaig quedar molt decebut, si era possible no quedar-hi. Vaig tenir la impressió que era una persona primària i sincera, allò que avui s’han entossudit a denominar esser tu mateix o tu mateixa. Això podria indicar una escassa formació o poca personalitat, ja que es llegeix molt poca opinió pròpia, és incondicional al partit, com si la vida d’aquesta persona depengués d’aquest i estigués disposat a servir-lo amb els ulls clucs. Que això que he dit és impossible o molt aventurat? Doncs vosaltres opinareu, a partir de la resposta a una de les preguntes que li formularen.
 
            A la pregunta del periodista demanant-li si Bauzá obria el cercle de fidels, el futur secretari general va contestar: “Jo sempre he estat fidel. Fa 25 anys que som fidel al partit. Era fidel a Biel Cañellas, a Tòfol Soler, a Jaume Matas, a Rosa Estaràs i som fidel a José Ramón, som fidel al partit. Som del PP i entenc que els dirigents del moment duen el partit cap al rumb que ells s’han fixat en els estatuts o en els programes. Si anam dins el vaixell, tots hem d’estar a les ordres del patró del moment. Hi haurà un altre president darrere José Ramón i estaré amb aquest president perquè voldrà dir que som del partit.”
 
            Aquesta contestació és ben evident que no diu res, més que fidelitat cega per guardar la menjadora, com és fidel un treballador ben pagat al seu amo, com varen arribar a ser fidels els esclaus a molts dels seus amos que els tractaven bé, i encara que no els hi tractassin tant. Per això vaig decidir que no valia la pena fer cap comentari sobre aquestes declaracions, encara que ens afectin i molt. Però va ser quan va parlar de llengua que vaig decidir que havia de denunciar tanta estultícia i tant de desconeixement.
 
            Quan el periodista li va demanar si creia que la modificació de la Llei de funció pública i la de normalització milloraria la situació de la llengua pròpia. Recordau que la Llei de funció pública pretén eliminar el requisit del català per accedir a l’Administració. Ell va contestar: “Pens que sí. La nostra riquesa és poder gaudir del bilingüisme i la modificació obre una porta per gaudir d’aquest bilingüisme.” 
 
            Aquesta contestació va ser la que em va decidir a fer aquest escrit de denúncia de la ignorància dels manaies del PP. Són molt perillosos. Ja ho denunciava Voltaire, en el segle XVIII, segle anomenat de la llum. Aquestes varen ser les paraules  del filòsof: “És perillós tenir raó quan el Govern s’equivoca.”  Com pot contestar una persona assenyada i amb dos dits de sentit comú que el fet de llevar el requisit del català als funcionaris serà que podrem gaudir del bilingüisme? Si precisament el que pretén és col·locar funcionaris monolingües. Sr. Vidal, governants del PP i votants del PP: eliminar el requisit de català als funcionaris és obrir la porta a fer desaparèixer el català de l’Administració, a facilitar que les persones que parlin espanyol puguin seguir essent monolingües, i que només hagin de ser bilingües per la força les persones que tenen com a llengua pròpia, la llengua catalana, perquè han de poder entendre els colonitzadors monolingües i els renegats de la seva pròpia llengua.
 
Així que esperam que el poble de les Illes Balears amb les seves protestes els facin cobrar seny i consciència, i els ajudin a entendre que no només de diners viu l’home, sinó que també és molt important la integritat i la identitat, ja que la pèrdua d’aquestes característiques condueix a la bogeria o a la pèrdua de la personalitat..