La noia del Barça

L’aparició d’en Carod-Rovira a TVE va concentrar llarguies tertúlies inflamades arran de la seva resposta i controvèrsia amb diversos espanyols que s’entossudien a anomenar-lo José Luis. Com que d’aquests ja n’anem sobrats, a mi m’agradaria parlar d’una noia que es va identificar com a jugadora de futbol del Barça i que es mostrava molt amoïnada per si la independència faria que no pogués jugar contra equips espanyols. En Carod, malgrat que de tant en tant se’l vegi per la llotja de can Barça, no passarà als annals de la història com un amant de l’esport de la pilota, a diferència d’altres correligionaris seus. El cas és que la noia del Barça insistia que si no podria jugar contra equips espanyols i, per contra, ho hauria de fer contra el Girona. Pobrets! Quin esperit més mesell i carrincló que tenim! Noia del Barça (que ja té nassos que precisament sigui del Barça), tu podràs jugar allà on les teves aptituds futbolístiques et facin arribar i en les lligues o competicions on el teu equip sigui volgut. És a dir, la independència no tanca pas cap porta a cap esportista, com ingènuament ens han volgut fer creure. La nostra futbolista en qüestió avui pot jugar al Barça i demà a l’Espanyol, el Madrid o un altre club europeu… si és que la consideren apta.
Altra cosa és on ens deixarien jugar. Jo tinc molt clar que el que ens interessa no és una lliga espanyola contra el Getafe, l’Almeria, el Betis o el Llevant, sinó una competició europea contra el Liverpool, el Milan i el Paris Saint Germain, per exemple. Clar que amb els tics autoritaris d’una Federació espanyola que veta que juguem un amistós contra Estats Units o qualsevol altre… està clar que no és pas que nosaltres no vulguem jugar sinó que els altres no ens deixen. Recordeu aquell anunci famós del nen amb la samarreta catalana a qui un altre amb la samarreta espanyola no el deixa jugar? Segons alguns allò era un escàndol, però és la realitat.
Una altra pobra argumentació de la noia del Barça: l’independentisme faria que el Barça fos rebut amb hostilitat als camps espanyols. I jo em pregunto: Com som rebuts ara? Ens tiren floretes a Madrid, Getafe, Sevilla, Saragossa, etc? Qui viatgi mínimament amb el Barça (o d’altres clubs catalans que també s’hi ha trobat) sabrà com ens reben als camps espanyols quan portes la senyera a l’escut. No t’amoïnis, noia del Barça, que pitjor que ja ens reben no ho farien