Ja sé que queden moltes mostres d’humanitat i solidaritat. Són aquelles que es troben a les darreres pàgines dels diaris o camuflades en les notícies de la ràdio o la televisió. Les portades i les primeres pàgines, i tot el que té més oients i audiència es troba on hi ha més insults, més maledicència i més murmuració. El títol d’aquest escrit és un resum del que vull dir. Per què serà que avui el que més destaca dins la societat és aquest aspecte tan desagradable? Per què comentar de manera repulsiva els aspectes més odiosos dels altres ha de batre marques d’audiència? Per què la propaganda electoral s’ha de convertir a recitar una tirallonga de despropòsits comesos pels adversaris, en lloc d’explicar les bones accions que estan disposats a dur a terme? Per què es posa tantes vegades la mentida al servei de la desqualificació i tan poques al servei de fer una societat més amable? Per què l’egoisme ha vençut per golejada l’altruisme?
Hem acabat un període de temps en què no han estat capaços els polítics de posar-se d’acord per investir el president de govern i ara ens trobam immersos en una campanya electoral, i què hem observat i continuam observant: que el PP acusa els altres partits del que li surt dels nassos perquè no l’han deixat governar quan era el partit més votat. El PSOE, Ciudadanos, Podemos i IU acusen el PP de ser un partit corrupte, essent responsabilitat del president Rajoy. Després aquests partits s’acusen entre ells. Un acusa l’altre i és acusat. Tots creuen que aconseguir vots és desqualificar els contraris i això fan. No és possible saber si només llegeixes o escoltes titulars què pensen fer cada un si governen. Tanmateix si prometen molt, com el del PSOE, a l’estil Suárez, llavors no fan el que han promès com el PP que sempre s’omple la boca amb les baixades d’imposts i resulta que quan vas a fer la declaració, o cobres menys o has de pagar més, i no pots desgravar la compra de casa teva si l’has comprada fa poc. On és la rebaixa?
Si ens disposam a escoltar un debat televisiu on hi ha tertulians de tots els partits polítics principals i alguns periodistes, resulta que les intervencions sempre solen esser d’aquelles que se’n diu amollar el ventilador, uns malparlen dels altres i els altres contesten que ells més. Si s’acusa qualsevol partit de corrupció i se’n treuen exemples, l’altre contraataca amb altres exemples que indiquen el contrari. Els periodistes, la majoria dels quals són la veu del seu amo, duen preparades intervencions contra un partit determinat, igual que els polítics, que es dediquen a preparar les seves intervencions cercant tota la porqueria que poden dels adversaris, i si no en troben la inventen, com el fet d’un periodista que sempre ataca els de Podemos perquè són comunistoides com els mandataris de Veneçuela. Volen fer creure que el Govern veneçolà els subvenciona. Actuen aquí com els diaris d’allà, i com els poderosos d’aquell país, que han arribat a amagar tones i tones de menjar perquè el poble passàs fam i acusàs el seu govern, o han fotografiat coes pel que sigui als EUA i després les han publicades com a coes que es feien a Veneçuela per poder accedir a diferents aliments, i continuaran pel mateix camí. No parlen de les coses bones que han fet aquests governs, com aconseguir el 100% d’escolarització al seu país.
Els programes que més audiència tenen, setmana rere setmana, són els que una colla de persones es dediquen a malparlar contínuament d’unes altres. Quan no tenen de qui murmurar ho fan d’ells mateixos, ja que en algun moment han fet pública la seva vida i les seves misèries, perquè després en trauran un rendiment econòmic. A vegades criden, s’insulten, menteixen, abandonen el lloc de la discussió, tornen, ploren, riuen, criden… i com més desastres fan, més audiència. És comprensible això?
A més, els programes anteriors solen alimentar-se d’uns altres que es denominen xous d’impacte, que consisteixen a fer una convivència dins una casa, a la intempèrie o on sigui, que es formin grups i que uns es barallin amb els altres. Com més ho facin, més audiència tendran i els participants més diners guanyaran. Es fan programes de debat, on ha d’ocórrer el mateix, discussions, baralles, insults, expulsions, crits, i… audiència.
Quan pensava a fer aquest escrit, vaig veure un programa d’investigació que consistia a mostrar com molts batles que havien estat imputats per suborns i altres delictes, fins i tot alguns havien estat a la presó, però que continuaven essent batles, perquè quan sortien de la presó o un jutge tancava el cas per manca de proves, el poble els continuaven votant. Ja se sap que hi ha actuacions molt difícils de demostrar. De totes maneres el cas que fa més feredat és que el PP és el partit que més casos de corrupció té demostrats als tribunals… i continua essent el partit més votat. És molt difícil d’entendre.
La murmuració, la maledicència o l’insult van a l’ample, fins i tot entre els comentaristes anònims d’aquests escrits que en lloc de parlar de l’escrit o argumentar, es dediquen a intentar desqualificar, ja que no poden, perquè no són ningú.
