És molt difícil que unes persones que navegaven com a peixos dins l'aigua en un règim dictatorial, després fossin capaces de fer una constitució i unes lleis completament democràtiques. En tot cas, ho fiaren tot a la llei Campoamor, que és aquella que possibilita la interpretació de les lleis segons la ideologia i els dictats dels interessats. Queda completament definida en un fragment d'un poema de Ramón de Campoamor, que diu: “En este mundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira.” Les persones que no manipulen el llenguatge en benefici dels poderosos, o senzillament, dels que tenen el poder, gaudeixen d'una comprensió lectora suficient per saber que existeix molt de maneig i molts propòsits d'alienar per aconseguir uns objectius que sempre es troben molt enfora dels democràtics, ja que aquests només ho són si hi intervé el poble, un poble que no hagi estat alienat.
L'esborrany del Projecte de decret d’exigència del coneixement de llengua catalana i dels procediments selectius d’accés, de provisió i de mobilitat per ocupar places de personal estatutari en el Servei de Salut de les Illes Balears, del 16/02/2017, consta d'una exposició de motius on es detallen les lleis i decrets que el justifiquen, més si es té en compte el requisit de català per a l'Administració, que es deu aplicar d'acord amb les lleis existents. Ja sabem que durant el període de govern de José Ramón Bauzá, aquesta persona fidel a les consignes de la FAES, fàbrica d'idees del PP, va eliminar il·legalment el requisit, aplicant més que una llei Campoanor. Quan se'n parlava, ja durant el mes d'agost del 2011, vaig publicar un article titulat: Legalment és impossible eliminar el “requisit” del català a la funció pública, on deia el següent: «Si voleu saber la ignorància que tenen els nostres dirigents o la manipulació que volen fer, llegiu aquests dos articles de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: Article 4.3. “Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.” I al 14.3. “Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.” Si del que diuen aquests dos articles no es desprèn la necessitat que el coneixement del català sigui un requisit, vol dir que el seu nivell de comprensió lectora és escàs o nul, i d’aquesta manca de coneixements se n’hauran d’encarregar les autoritats judicials, les d’aquí, les de l’Estat o les europees.»
El Govern actual, d'acord amb les lleis vigents, ha retornat el requisit del català per a treballar a l'Administració pública, però a l'esborrany del projecte de decret citat s'atorga una moratòria de dos anys al personal estatutari que tengui plaça a un altra Servei de Salut o Administració de l'Estat que participi en un procediment de provisió o de mobilitat de personal, els que estan en situació de reingrés provisional, si participen en el concurs de trasllats. És aquesta moratòria la que crec que entra en la possible il·legalitat, expressada en el títol d'aquest article, ja que suposa la supressió del requisit per al personal citat. S'ha de tenir en compte que fa més de 30 anys que existeix l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, i el personal estatutari al qual es refereix la moratòria fa 30 anys que sap que per treballar a les Illes Balears, és necessari el requisit de català. I el forat que ha suposat la il·legal supressió del requisit, per part de l'expresident Bauzá, es pot resoldre amb cursets ràpids, perquè en poc temps i voluntat es pugui atendre la gent que ho desitgi en català.
Se suposa que els partits en el poder no són hereus del franquisme, sinó que ho són dels que varen lluitar contra la dictadura i tenen o haurien de tenir un concepte de la democràcia més proper al seu real significat, però amb actuacions com aquesta, si l'esborrany es converteix en definitiu, no ho demostren. La por a perdre vots per culpa de l'alienació que ha patit el poble durant segles sembla ser la culpable, en lloc de dedicar-se a desalienar, a educar. Clar, si es fa això els hereus del franquisme acusen tot “quisqui” de polititzar i d'adoctrinar, quan ells no saben fer altra cosa. És molt trist que passi això, quan el personatge més nefast per a la política de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, pretén tornar a comandar la nau del PP illenc, després de fracassar per Madrid, però espera triomfar duent endavant la política d'un altre expresident desastrós com fou Aznar, que pretén continuar comandant des de la FAES. I l'enemic públic número 1 del català anuncia el següent: ”No crec que el català hagi de ser un requisit per entrar en l'Administració. M'he jugat la pell amb això i ho seguiré fent”. A aquest no li importa un rave no complir amb la legalitat perquè sap que el Tribunal Constitucional aplica la llei Campoamor a favor seu.
Que el Govern actual de les Illes Balears no faci el mateix amb una moratòria no necessària del català a la Sanitat! Que no pugui passar el que passa en l'actualitat. Evitem que si visitam el Centre de salut de Calvià, i observam les indicacions al públic dels diferents serveis, que en trobem 18 escrites únicament en castellà i dues en bilingüe, en català i en castellà.
