Aquesta és la percepció en línies generals, del que veiem que estan preparant els presos polítics com a defensa. Carme Forcadell explicitarà que la Mesa del Parlament no pot interferir en l'activitat dels diputats. Com Junqueras i Romeva, ha demanat fer-ho a Barcelona (no creiem que tingui èxit en això), i també s'ha acollit al dret de declarar en català.
La idea de fons, de tothom, serà defensar de manera política que ni sedició ni rebel·lió són delictes imputables a ells. Ho faran deixant la qualitat democràtica de la judicatura estatal en evidència denunciant una “causa general contra l'independentisme”, com farà Junqueras i Romeva, o el “judici contra les urnes” que explicitaran Jordi Sànchez, Turull i Rull. En el cas de Sànchez i també de Cuixart, tenen molt clar que són una espècie de caps de turc en aquest procés jurídic absurd, mentre que Joaquim Forn, negarà haver donat ordres polítiques als Mossos.
Tot això i més ho començarem a veure d'aquí a ben pocs dies, com ja saben. Mentrestant, el debat sobre les eleccions municipals i europees va seguint el seu curs (a la vegada que el dels pressupostos, que s'ha estancat). L'entorn postconvergent ha començat a especular amb una llista a Barcelona que podria anar encapçalada per quatre noms de pes: Joaquim Forn, Elsa Artadi, Ferran Mascarell i Neus Munté. L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas ha entrat a les travesses electorals convergents per Europa. Diverses fonts ja havien especulat en els darrers mesos amb aquesta possibilitat, que l'advocat no ha desmentit. Jordi Turull podria ser l'altre nom que hi hauria en aquest sac.
