La militarització deixada per la “pacifista” Chacón i Morenés arribant (I)

La despesa militar de l’Estat espanyol és de més de 50 milions al dia. Segons el Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, la despesa militar espanyola superava l’any 2010 els 18.000 milions. El pressupost real de Defensa és el doble que el que s’estableix en els pressupostos generals atenent al fet que cal afegir-hi l’I+D militar, els organismes militars internacionals, les classes passives militars, el deute públic d’origen militar, etc…
Alhora, l’Estat espanyol s’ha convertit en una potència armamentística exportadora, bo i incrementant en un 400% les vendes des de l‘any 2004. Cal fer remarca de la venda de gran quantitat d’armes a la Líbia de Gadafi, a l’Egipte de Mubarak, al Iemen, a l’Aràbia Saudí i a diversos estats vulneradors dels Drets Humans, com ara Colòmbia, Guinea Equatorial, etc… D’altra banda, cal destacar les transaccions i vendes efectuades a Israel i al Marroc, tot arribant en aquest darrer cas fins i tot a efectuar-hi donacions, la qual cosa provocà una denúncia de les associacions de suport al poble saharui davant l’Audiència Nacional.
El 29 de març de 2011 en el plenari del Congrés dels Diputats, Esquerra va plantejar la modificació de la llei espanyola sobre el control de comerç d’armes. L’objectiu radicava a aconseguir major transparència i evitar opacitats i fraus de llei. El fet és que en els darrers anys s’han venut armes a vint-i-dos països a qui no podia fer-se atenent a la llei vigent. Efectivament, l’article 8 deixa clar en quins supòsits es poden vendre armes, marca uns requisits i determina que calen els informes de NNUU i organitzacions com ara Amnistia Internacional. No ens en vam sortir!
En definitiva, les armes espanyoles guanyen mercat en les dictadures, en països pont, en les zones més pobres del món i en els escenaris post-bèl.lics.
Tot un exemple de la bona feina feta pel govern pacifista de Rodríguez Zapatero, que pretenia amerar el món d’aliances de civilització.