La meva opinio de La Bisbal d’Emporda

                                  La meva Opinió de La Bisbal d’Empordà
La Bisbal d’Empordà , el poble de les cent xemeneies i les mil incoherències, fou durant molts i molts anys el gran consumidor dels productes que es generaven a les Gavarres , sota la intel·ligència dels propietaris i menestrals convertits en jardiners, tenint cura de l’aprofitament del sotabosc i de les plantes que cada any se’n feia una tria , i que es destinava per proporcionar l’energia que la industria de ceràmica i de terrissa de La Bisbal necessitava per el seu desenvolupament, fins que el petroli, el gas i el plàstic varen canviar el rumb   industrial i econòmic , provocant una revolució industrial arreu, que no tothom va saber aprofitar.
En les diferents etapes politiques i que la transició ens a permès, establir una feble democràcia amb reserves, a cada nou mandat s’han produït innovacions, fruits de criteris personals amb poca visió de futur , perquè ningú a sabut mirar mes enllà de les gavarres o de la capella dels Àngels, però deixant rastre del seu pas, mes en negatiu que en positiu.
Quan faig referència a les cent xemeneies , o faig amb el record d’un passat no massa llunya i que jo en vaig participar en la producció, que la gran quantitat de terra que es va extreure dels voltants de La Bisbal  per abastir la gran demanda dels productes ceramis i de terrissa, que aquesta Ciutat tenia el privilegi de produir i subministrar arreu del mon; que de ben segur, que per mala gestió burocràtica i per manca de visió tècnica i de futur dels propis interessats , altres indrets productors s’han avançat i han provocat la davallada del vidriat , (  principal industria ceràmica de La Bisbal), a les noves construccions , deixant una comarca en precarietat ocupacional, i les “cent” xemeneies sense fumejar.
Aquest mal anomenat progrés tan victorejat per els administradors del nostre temps i dels nostres impostos , en aquesta Ciutat igual que en tantes d’altres , a esclafat al petit i mitja emprenedor, únic creador de llocs de treball, per donar pas al botxí en forma de grans superfícies comercials  i vingudes de mes enllà dels Pirineus , no deixant ni un mínim dels beneficis al nostre país, que no sigui el reduït sou dels explotats treballadors, i  el mal pagat valor dels productes autòctons.
Es varen eliminar les peixateries municipals, s’ha fet un nou escorxador , un nou ajuntament , uns nous jutjats , noves escoles , un nou camp de futbol , un local polivalent, un vial de circulació problemàtic , com tot el que acabo de nomenar, i queda pendent l’autovia , que els forasters reclamen per accedir mes fàcilment a la costa; també s’han instal-lat sistemes de perills vergonyosos , per reduir la velocitat dintre la població , quan de tothom es conegut que la màxima es de 30 Km per hora , que ja es senyalitzada arreu, obligant a reduir fins i tot a 10Km. per hora on es permès a 30; tenim endegat un sac foradat , amb el Terracota Museu de la Ceràmica.
Però ningú s’ha preocupat de proposar un sistema cooperatiu i de reagrupament del petit i mitja comerç, amb la proposta de construir un gran mercat cobert com tenen en molts pobles i Ciutats a fi de concentrar tots els articles, per lluitar contra la competència deslleial de les grans multinacionals .
Ara es vol posar una passera de comunicació sobre el riu Daró entre el Mundial i la zona del nou Centre Cívic , que s’ha començat a construir a l’antic escorxador , quan el que mes necessitava La Bisbal era un gran  aparcament amb la cobertura de un tram del riu Daró , des del Pont Nou fins al punt en que es vol instal-lar passera, per donar servei a tota La Bisbal Central, desprès d’haver fet una remodelació milionària , del Passeig Marimon Asprer,  el C/. Solidaritat i la Torre Maria, (amb empreses de fora de La Bisbal), quan tenim un Geriàtric insuficient i que no es pot ampliar , perquè en el seu moment l’administració de torn , es va vendre tot el terreny que permetia aquesta opció , però l’especulació del sol ens a portat allà on som.
 Es varen construir els nou jutjats , en una zona escolar  impedint d’aquesta manera el futur creixement , i la construcció de zona esportiva , que tota complex escolar necessita per l’esbarjo dels alumnes i per l’organització de competicions esportives interiors; zona que també si a portat el nou vial, ( Avinguda del President Irla), que de moment fa les funcions de variant; en aquests moments , encara ningú sap a que es destinarà l’edifici del ajuntament vell , que també hi havia els jutjats; la qüestió es gastar diners, que algú pagarà, i el que no fiï, que tanqui.
La Bisbal a quedat sense bombers , pràcticament sense industria , amb un abocador a tocar les parets de la Ciutat , amb un projecte d’autovia amenaçant el poc espai que queda , amb un transport públic interurbà deficient , i una qualitat de l’aigua als límits aptes per el consum.
Aquest es el panorama que tenim i que no correspon a una Capital de Comarca i Cap de Partit Judicial , que per mes inri es va deixar perdre la ubicació del centre hospitalari , que fou adjudicat a Palamós.
Amb el pas dels anys , s’ha anat transformant la Ciutat , sense pensar en les properes generacions i en el futur de la seva joventut, deixant La Bisbal sense espais de lleure i diversió , perquè els cinemes i la sala de vall igual que els típics grans cafès, testimonis  de grans tertúlies , s’ha permès transformar-los en supermercats , afavorint d’aquesta manera la desaparició del petits comerços, provocant la sortida del jovent cercant altres indrets aprofitant la proximitat de la costa, deixant La Bisbal com una Ciutat dormida. Algú dirà que no tinc en compta la fira del Circ al Carrer, o altres esdeveniments que des de fa un temps es porten a terme , que reconec que amb gran èxit , però el dia a dia i el cada cap setmana a de ser primordial per l’estabilitat de l’esbarjo de la joventut amb actes i espais pensats per una continuïtat, que les administracions també i tenen molt a dir i col·laborar.
 Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà  25-6-2011     T/. 972640762