Des de fa mesos, el debat sobre les llistes ha estat, en molts moments, francament insuportable. Ara mateix, del tot incomprensible, si tenim en compte que falten menys de vuitanta dies per a les eleccions més importants de la nostra vida i hauríem d’estar parlant, bàsicament, a parts iguals, de les oportunitats i les esperances que ens obriria un estat independent i del drama que suposaria mantenir l’actual subordinació a Espanya. Finalment, sembla que s’imposa l’opció d’una llista civil, d’entrada sense els polítics que han estat a punt d’embarrancar definitivament el vaixell amb el seu caïnisme incomprensible. Anem tard, però encara hi som a temps. Si ara mateix he de fer la meva carta als reis diria que una candidatura cívica amb equilibri de persones políticament rellevants, professionalment solvents i mediàticament engrescadores pot tenir una potència definitiva. No serà fàcil confegir-la, però, perquè ha de combinar dos requisits aparentment contradictoris: representar tota la societat catalana i alhora no incorporar figures excessivament connotades, que puguin generar rebuig en algun dels sectors implicats en el nostre procés cap a la llibertat plena.
La meva carta als reis per al 27-S
|
- Publicitat -
Però el repte que tenim al davant requereix també indubtablement de l’acció dels nostres líders polítics a partir del 28-S. Així, doncs, al nou Govern, per sota d’una presidència de la Generalitat merament honorífica atorgada al/la cap de llista de la candidatura cívica (de fet, el primer o primera President de la República Catalana) caldria organitzar tres grans àrees de Govern, encapçalades per tres vicepresidents. La primera, la més important, amb Artur Mas, dedicada al reconeixement internacional i la negociació d’actius amb Espanya. La segona, amb l’Oriol Junqueras, amb la missió d’organitzar la Hisenda Nacional i el sistema de Seguretat Social de la nova República. La tercera, amb Antonio Baños o qui la CUP designi, encarregada de la gestió del procés assembleari que haurà de marcar el nou procés constituent. Estic fermament convençut que la combinació d’aquesta llista cívica (a la qual haurien de donar suport les tres grans famílies del sobiranisme, però també les restes fidels d’Unió, els socialistes ex-PSC i sectors importants d’ICV-EUiA i Procés Constituent), i un Govern de concentració d’aquestes característiques donaria al procés la solvència que necessitem per acabar d’assegurar una victòria definitiva.
Publicitat
