La lluita contra l’obsolescència de l’Estat espanyol

Un dia després de la celebració dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la comitiva del president de la Generalitat s’ha desplaçat a la localitat tarragonina per retre homenatge a les víctimes respectives. Allà hi ha assistit algun membre del govern espanyol com Meritxell Batet, però també el líder del PP, Xavier Garcia Albiol, que ha tingut una petita enganxada amb el president Torra perquè segons el popular, Torra va cridar a atacar l’Estat espanyol des de Lledoners en el discurs d’ahir a la tarda, que va ser força seguit i emotiu, segurament més ben trabat que els actes protocol·laris d’ahir a plaça Catalunya, que van acabar deixant com a foto del dia la curiosa imatge del rei amb una pancarta de fons on es deia que no era benvingut als Països Catalans. Tal i com els explicàvem ahir, l’acte al centre de Barcelona no va tenir res a veure en decència (fins i tot es va escridassar a Gemma Nierga per intervenir en català) al protocol preparat per avui a Cambrils, que s’ha desenvolupat amb la normalitat habitual. Com saben però, la normalitat fa temps que s’ha perdut a Catalunya, on cada dia més es veu com l’escletxa cultural q separa el principat d’Espanya és més àmplia. És per això que molts volem abandonar un Estat que considerem que funciona com si això fos el paleoproterozoic o, si més no, de manera bastant obsoleta d’acord amb els estàndards actuals que imperen a Catalunya i a la Unió Europea. Avui llegíem que Pedro Sánchez ha tornat a formalitzar una renúncia al seu programa, com és la despolitització dels alts càrrecs de la Moncloa. El ministre Jordi Sevilla ho va intentar amb Zapatero i va ser fulminat, i ara ho ha tornat a intentar de la mà de Sánchez, que l’ha enviat a la presidència de Red Eléctrica. A Moncloa (i a molts llocs) no s’hi arriba gratuïtament, i els seus presidents, immersos quasi sempre en pugnes immerses, són esclaus dels qui els han aupat a la cadira dels lleons. Finalment, ara que el ‘caloret’ de l’estiu els deu convidar a l’excitació, de ben segur que la notícia de preparar una ‘República Catalana digital’ els despertarà alguna parafília. El conseller Puigneró ha explicat que el Govern català prepara una administració que tendeixi a assolir la ‘independència digital’, una feina a la qual s’hi abocarà la Casa de la República i Puigdemont, perquè encara que no controlem el territori, som bons en el camp digital i és important pensar en construir un Estat pensant en el segle XXI, i no fer la independència clàssica tal i com l’havíem concebut i lluitat fins ara. Certament el futur ens espera, però caldrà veure si això té algun fonament de futur real o és més pastanaga car, de moment, el que compta per ser un estat independent de debò és una territori delimitat per unes fronteres sota control de l’administració ‘regional’.