Es podrien anomenar els “Sense Nom” però un grup armat amb aquesta denominació ja va existir a Còrsega en el passat. El 22 de juny un nou grup va fer aparició a l'escenari cors. “La creació d'un moviment clandestí clarament identificat no sembla necessari pel moment”. Simplement van fer acte de presència i van assumir les accions armades que han sacsejat l'illa les darreres setmanes i no havien estat reivindicades.
Una aparició inoportuna
Sí que han aclarit els motius de la seva acció político-militar. “Un bloqueig per part de l'estat francès davant les reivindicacions” del parlament cors. Els militants consideren la via política “ineficaç” i la lluita armada “un darrer recurs”. Tres encaputxats van presentar-se al mig d'un bosc amb la bandera corsa i van definir el seu grup com a format per “militants nacionalistes”.
El context d'aquesta aparició és complex. El 2014 el principal moviment armat cors, FLNC-UC, va abandonar la via armada. I el 18 de juny el moviment polític cors va obtenir una de les seves victòries més importants entrant al parlament francès per primera vegada i amb 3 dels 4 escons en joc.
França immòbil
El procés contra tres joves corsos de 22 i 24 anys, Nicolas Battini, Stephane Tomasini i Joseph-Marie Verdi**, sembla haver canviat l'escenari a Còrsega. Els militants de Ghjuventù Indipendentista, ala juvenil de Corsica Libera, foren acusats de fer explotar una bomba davant la sotsprefectura de Corti. El judici, iniciat a finals de setembre va acabar amb sentència, el 5 d'octubre de 2016, de penes de 5 a 8 anys de presó. El moviment cors va manifestar-se el 22 d'octubre que va provocar greus enfrontaments contra la gendarmeria francesa a Bastia. Tres dies després els presos eren transferits del continent a l'illa, concretament a la presó de Borgo, com demanava el moviment solidari amb els joves.
Des del 25 de juny de 2014, quan el principal moviment armat, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va anunciar que deposava les armes. “Sense cap prèvia ni equívoc, hem adoptat un procés de desmilitarització i una sortida progressiva de la clandestinitat. No es tracta de la fi de la història. Ben al contrari. Per aquest gest, avui, volem oferir perspectives noves a la nostra marxa cap a la sobirania. És moment de passar a una nova fase: aquella de la construcció d'una força política per governar Còrsega i conduir-la a la independència”. De fet, ja abans d'aquest anunci, la violència política era marginal. I ho va ser definitivament quan la victòria de l'aliança d'autonomistes i independentistes corsos, el desembre de 2015, va atorgar-li el govern a Femu a Corsica i Corsica Libera. Els primers, autonomistes, havien obtingut prop de 25.000 vots a primera volta. Els segons, independentistes, van superar els 10.000. Plegats van aconseguir gairebé 53.000 sufragis i el 35 % dels vots a segona volta. Amb 24 escons sobre 51 van obtenir la majoria absoluta.
La reaparició de la lluita armada
La sentència contra els tres joves i els pocs avanços institucionals han provocat un cert sentiment de decepció envers la via institucional. L'autogovern cors és escàs i la capacitat del govern nacionalista per a realitzar canvis, amb un marge tant estret, clara. Un autonomista dirigeix l'executiu i un independentista el parlament però més enllà de declaracions estètiques la manca de competències evidencia pocs canvis. L'acarnissament judicial contra tres joves, per uns fets de 2012 i en un escenari d'absència de lluita armada, ha provocat una frustració en part del moviment nacional cors. Arran d'aquest marc han reprès, de forma sorprenent, els atemptats a l'illa, després d'anys de notable tranquil·litat. Així, per exemple, de forma recent:
25112016: Pietrabugno/Cap Corse: atac frustrat contra oficina de Seguretat Social
26112016: Sotta: bomba a la casa d'una militant ecologista d'U Levante
12122016: Bastia: Doble atemptat contra oficines bancàries
26012017: Propiano: Atemptat amb mig kilo d'explosiu contra un restaurant kebab
15020217: Aiacciu: Càrrega explosiva a l'oficina d'un promotor immobiliari
05042017: Bastia: Bomba a oficina de l'empresa elèctrica francesa EDF*
17042017: Corti: Explosius a una oficina bancària de Société Générale
22042017: Bastia: Sis kilos d'explosius a l'oficina d'afer socials (RSI)
01052017: Biguglia: Bomba a una oficina bancària de Crédit Agricole
03052017: Furiani: Bomba a una agència immobiliària
L'estat francès ha optat per ignorar les demandes corses. Si alguna vegada ha accedit a negociar per exemple amb FLNC-Canal Habitual) ho va fer a contracor per un creixement de la lluita armada. Aquella via, però, va quedar esgotada i agafant els exemples irlandès i basc, la direcció política va apostar clarament per la via institucional. Ara, però, la incapacitat de París per adoptar mesures tant simples com el paper de la llengua o beneficis fiscals producte de la insularitat, posen en dubte per a alguns sectors si la via política és útil.
* Atacada el 2010 pel FLNC/22 Octubre
** Net de l'ex comandant de l'FLNC, Charles Pieri
[soliloquy id=”226379″]
