La lliure elecció de llengua, un altre parany del PP

               Encara que no és nou d’ara, ha agafat certa embranzida a partir de les consignes del cervell de la FAES i que van adreçades a les seves hosts residents a tots els territoris on es parlen “las otras lenguas o dialectos”, aquestes que tanta nosa els fan, tant als que no pertanyen a aquests territoris com als que hi viuen però han renegat de tots els trets identitaris, perquè troben que podran aconseguir més prebendes i podran destacar més si serveixen altres senyors. S’ha de dir que així com en el Principat aquesta lluita i aquests atacs encara es veuen una mica llunyans (però d’una altra manera supòs que sabeu que al president Pujol se’l volia privar de parlar en català en una tenda), a Galícia, al País Basc, al País Valencià i a les Illes Balears els tenim a sobre. I cada batalla particular que es perd repercuteix a la resta de territoris que tenen un problema semblant, si no s’hi posen remeis indestructibles, que existeixen, però que la majoria no s’atreveix a dur endavant.
 
            Em referiré al problema que tenim a les Illes, on quan governen els socialistes amb altres forces de l’esquerra i de la dreta no avancen en temes lingüístics, deixen fer en alguns aspectes i retrocedeixen en altres. En aquests moments que han romput el pacte amb UM, sembla difícil que es pugui recompondre i tot sembla dat i beneït perquè el PP recobri el poder. Llavors aquest PP amb la vella tropa més decantada cap a la dreta i les noves figures que destaquen per tenir tots els defectes del conservadurisme pur i dur, ens fan pensar en un futur ben negre per a la normalització lingüística de la llengua catalana. S’ha de dir que els dos candidats a presidir el PP, duen el tema lingüístic com a bandera, i encara que cap dels dos no són els inventors de les idees que expressen, sí que manifesten que ells són els que les han fabricades. Segur que això és una recomanació aznariana de la FAES.
 
            Un dels dos no ha nascut aquí i l’altre és com si no fos d’aquesta terra, però s’hi senten i volen fabricar una regió a la seva mida d’espanyols universals, volen convertir un territori que té la seva història, la seva literatura, la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, etc. diferents a altres territoris de l’Estat, en un tros de terra amb una història, cultura, literatura, costums, i llengua idèntics a l’espanyola; volen esborrar tot el que és el nostre país, la nostra nació i ho volen convertir en regió espanyola, de l’”España cañí”. Com que ells no tenen identitat illenca volen esborrar la de tots els habitants de les Illes, enlluernats pel partit que representen o poden representar, que és el que tradicionalment té majors simpaties de la població, per culpa de l’educació rebuda des de temps immemorials.
 
            Per aconseguir el poder tenen com a bandera unes quantes solucions: lliure elecció de llengua a l’escola, per impedir que n’hi pugui haver que facin ensenyament en català; que a l’Administració el català sigui un mèrit i no un requisit, perquè el personal triï altres maneres de fer mèrits que no siguin les lingüístiques; i el trilingüisme o el multilingüisme com una altra manera de restar temps al que es dedica a la llengua catalana. No tenen cap necessitat de defensar les altres llengües estrangeres, encara que sí saben que aquest fet els proporciona vots, i això ja és motiu suficient, el que volen és aprimar la llengua catalana, rebaixar-la, anul·lar-la, fer-la prescindible, no necessària, fent arribar a la conclusió que no fa falta la seva normalització. I en aquesta línia es troben els dos candidats a presidir el partit que té moltes probabilitats de governar durant les properes legislatures. Que els fats i tots els que puguin ens ajudin i que totes les persones que tenen consciència de país estiguin preparades per oposar-se amb totes les seves forces als canvis intolerables que aquests dirigents volen fer. Necessitarem una forta resistència davant tanta incomprensió. Una vegada més es disposen a colonitzar-nos i desposseir-nos de la nostra personalitat i identitat.