Aquesta és una qüestió que ha de preocupar molt la comunitat educativa, ja que una part de l’alumnat, sense haver-ho triat (ja que haurà estat una caparrudesa dels pares i/o mares) es veurà abocat a tenir dificultats per a obtenir el Graduat en acabar els estudis d’educació secundària obligatòria.
Per començar hem de saber que la comunitat educativa està formada per tres elements (alumnes, pares/mares i mestres). Tots tres estan d’acord que l’escola hauria de suposar un lloc de formació per als tres elements, especialment per als i per a les alumnes que són l’estament que ha d’aconseguir formar-se durant un període llarg de la seva vida i que al final d’aquesta etapa se li ha de certificar que l’ha aconseguida. No es pot oblidar que l’element expert i tècnic en educació, formació i instrucció és el professorat. Aquest és l’encarregat de preparar, dirigir, coordinar i facilitar totes les tasques que suposen l’ensenyament – aprenentatge de l’alumnat i que quan faci falta canviarà la metodologia o el sistema d’ensenyament en benefici d’aquest; serà el qui aconsellarà les famílies perquè col·laborin en la facilitació de les tasques que han de realitzar els infants per a aconseguir els objectius proposats.
Una vegada que queda clara aquesta qüestió, faré una breu anàlisi de la llengua utilitzada al primer ensenyament i durant tot el període escolar obligatori. Per començar s’ha d’aclarir que el professorat és i ha estat sempre conscient que a la Llei de Normalització Lingüística de 1986 es parla de poder triar la llengua del primer ensenyament i també és conscient que a la mateixa Llei es manifesta que en acabar els estudis obligatoris ha de dominar el català i el castellà correctament i d’una manera semblant, de tal manera que pugui viure en qualsevol de les dues llengües. Aquest professorat duu més de 30 anys de pràctica per a saber com s’havia de fer per aprendre bé les dues llengües (entendre-les, parlar-les, llegir-les, escriure-les, amb un domini adequat de l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, la fonètica, etc.). Després d’emprar diferents metodologies i ajudats pels estudis sobre el bilingüisme, que asseguren que una llengua no s’aprèn si l’aprenent no dedica a practicar-la quasi una quarta part del seu temps vital, es va comprovar que la llengua catalana no s’aprenia si no era la llengua del primer ensenyament i la de la resta d’ensenyaments fins a acabar el període obligatori.
Les escoles que han duit a la pràctica aquest tipus d’ensenyament han aconseguit que l’alumnat, en acabar l’ESO, dominàs el català i el castellà. He conegut alumnes de 17 anys que havien assistit a alguna escola concertada on només s’ensenyava el català com a assignatura que no t’entenien el català quan els parlaves. Desconeixien l’habilitat d’entendre que és la primera que s’ha d’aprendre en el camí d’assolir una llengua. És per això que la part tècnica i especialitzada de l’escola (el professorat) va aconsellar i aconsella que no es triï la llengua del primer ensenyament ni dels restants.
S’ha de tenir en compte que durant un llarg període de temps, el professorat de llengua catalana ha estat molt condescendent amb el seu alumnat, ja que ha entès i ha comprès la situació en què es trobaven els i les alumnes i ha arribat a aprovar-ne molts que no estaven en condicions de fer-ho. També s’ha tingut molta comprensió amb l’alumnat immigrant que si arribava a l’edat de l’ESO, el professorat l’aprovava si demostrava que havia posat interès en l’aprenentatge. També sembla que hi ha hagut certs centres que no tenien massa interès en la llengua catalana, que aprovaven l’alumnat sense la preparació adient. Qui s’ha dedicat més de 40 anys a aquesta professió, sap que ordres d’aquest tipus existeixen.
El fet que ara un jutge, que no coneix cap d’aquestes raons, digui a una família que pot triar la llengua del seu primer aprenentatge és una cosa lògica i normal. Allò que no és lògic és que una família dugui aquesta qüestió als tribunals. Si ara la Conselleria d’Educació, amb una bena als ulls i amb la consigna de fer mal al català, autoritza a elegir la llengua del primer ensenyament, tria molt difícil de dur a terme i difícilment viable, el que és més segur és que prepara dins cada escola en què això ocorri una línia o un grup d’infants que en acabar l’ESO no dominaran la llengua catalana, i que, per tant, no podran aconseguir el Graduat d’ESO. Sobre aquesta qüestió, crec que és molt necessari reflexionar i prendre decisions assenyades, ja que el domini de la llengua catalana s’ha d’exigir per a poder aconseguir el títol corresponent. No sé si m’heu entès, encara que ho he intentat.
