La llista contraria

Mira que portem mesos parlant de llistes. Hem fet servir gairebé tots els mots imaginables: unitària, de país, transversal, del President, única, mixta…
 
El que no em podia pensar és que també plantejaríem la llista contraria, és dir la que faria l’entrenador de l’equip contrari per guanyar-nos a la final. Aquella que exclogués Messi, Iniesta i Piqué per exemple.
 
Doncs per mí una llista sense cap polític en actiu és si fa o no fa quelcom similar a la llista contrària. Suposo que tots tenim clar que no fem una llista per omplir cadires al Parlament, si no per fer feina, molta, i molt dura, a partir del dia 28 de setembre. Caldrà preparar la nova Constitució i per això serà molt bo que hi hagi experts de la societat civil seleccionats per aquesta tasca importantíssima pel futur del país. Però també caldran estrategues d’Estat que sàpiguen com negociar amb la comunitat internacional, com esquivar el xoc de trens al que ens durà l’Estat, que siguin capaços de fer múltiples comissions de treball per gestionar el dia a dia, les decisions vitals mentre no siguem Estat, etc. I això ho volem fer amb 68 o més diputats que mai han Estat abans al Parlament, ni que tenen una estructura de partit darrera, ni experiència política de primer nivell?
 
No entenc res, be si que entenc si la proposta respon a la pressió de partits que no volen una figura com la del President Mas a primera línia. Ho entenc perquè ho he viscut aquests darrers anys parlant amb les estructures dels principals partits i de les entitats de la societat civil com Òmnium que defensa aquesta opció.
 
Val a dir que per mi Òmnium és una entitat que defineixo com “possibilista”. En els anys de transició ha defensat la cultura des del possibilisme i segur que ho ha fet molt bé, cap dubte. Però també vull recordar que per l’afer de la independència una entitat cultural no té l’ADN que cal com sí té per exemple l’ANC que és una entitat que es va crear per trencar amb Espanya. I en els moments clau és quan això surt a la llum pública. Recordem que fins a 2012 Òmnium defensava el pacte fiscal i que el 2011 va proposar un Tancament de Caixes com a idea de bomber que tampoc va arribar a veure la llum perquè no tenia cap lògica.
 
Ho entenc perquè com a entitat possibilista Òmnium, que ha tingut converses amb tots els partits, ha vist que només podia haver-hi una llista unitària si es feia sense polítics i ho ha donat per bo, enlloc de quadrar-se als partits i dir-los que la Unitat és SI o SI el que vol la societat civil i que ha de ser sense condicions. Deixem que sigui la societat civil qui digui si vol polítics o no a la llista. Perquè Òmnium no ha posat a votació quin tipus de llista volien els seus socis? Pel que m’han dit varis socis que son a les reunions territorials, en cap cas es va acordar que fos una llista sense polítics el que es demanaria.
 
He sentit que en alguna tertúlia la Muriel Casals i en Vicent Sanchis han acceptat que els polítics com Mas, Junqueras i algun de la CUP haurien de ser a la llista del 27S. Espero que al final s’imposi el seny i no fem la llista que farien els nostres adversaris.
 
Joan Canadell
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis