La llengua catalana es pot destruir de moltes maneres

             La directora general de Cultura i Joventut, a qui li han encarregat de gairell la política lingüística, va afirmar que amb els enfrontaments lingüístics l’únic que aconseguiríem seria carregar-nos la llengua. Segur que la destruirem si no sabem usar-la, segur que ho farem si “carregar-nos” la llengua pertany a una modalitat lingüística balear. És el mateix que va fer la presidenta del Consell Insular de Mallorca, la qual en el discurs institucional de la Diada del 12 de setembre (que es varen inventar fa un cert temps) va canviar una sèrie de paraules de les que tenia escrites quan el llegia, i així es va poder sentir que deia: “algo”, “apoiar”, “desarrollar”, “estanteria”, “disfrutar”, etc. En quina modalitat lingüística balear (que tant defensa el president de la Comunitat) parlava?
 
              A la directora general li demanaria on ens l’hem de carregar, la llengua: a l’esquena, damunt les espatles, damunt el cap, a la cintura, on? No crec que ens hàgim de carregar sobre cap part del cos la llengua, sinó que l’hem d’usar, i ho hem de fer correctament, perquè si no la usam bé, també la farem desaparèixer. Carregar-se la llengua no és fer-li cap mal, és, per exemple, posar-se-la a l’esquena. No sé si ens hi hem de posar els diccionaris, les enciclopèdies, els llibres de sintaxi, els de morfologia, els de semàntica o quins, ni tampoc no sé amb quina intenció. L’únic que sé és que usar la llengua catalana, amb paraules, el significat de les quals pertany a la llengua castellana és una manera d’anorrear-la, de substituir-la i de fer-la no res.
           
              Si la directora general de Cultura i Joventut, Isabel Cerdà, volia especificar que els enfrontaments causen un determinat perjudici a la llengua no podia utilitzar el verb “carregar-se”, ja que no existeix aquest verb amb aquest significat en català, ni en mallorquí, ni en pollencí. Si es referia al mal que poden fer uns enfrontaments a la llengua catalana, crec que aquests no existeixen. Hi ha un govern, del qual ella en forma part per mínima que sigui, que ataca frontalment la llengua catalana i tot el que s’havia fet de positiu per a normalitzar-la durant els darrers trenta anys. Amb aquests atacs, aquest Govern demostra que vol eliminar-la, que vol esborrar-la del mapa, que vol concloure la tasca feta durant segles i especialment durant el franquisme, temps en què segons es veu governaren els mateixos que ho fan ara, només que aquests intenten seguir l’estratègia de Felip V “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.            
           
              Aquesta és la situació: elements del Govern que es neguen a usar-la, bilingüisme només per a una part de la ciutadania, política lingüística desapareguda, dinamitzadors lingüístics foragitats, disposicions per anar marginant-la a l’escola, voler esmicolar-la parlant de modalitats quan el que volen és amagar la seva desconeixença (dins qualsevol d’aquestes modalitats hi volen dissimular la seva parla carregada de barbarismes) com han fet a València, i el fet més letal per a la llengua pròpia de les Illes Balears, la mateixa que també ho és de la resta dels PPCC, és voler fer-la desaparèixer de l’Administració, facilitar que els funcionaris no la necessitin com a requisit per a la funció pública. Aquest és l’estat actual de la qüestió. On són els enfrontaments? L’únic que existeixen són atacs unilaterals de persones que tenen el poder i volen eliminar la que és i ha estat la nostra llengua durant els darrers 800 anys. Les persones que estimen la llengua, que la volen a l’escola i a la societat, que la hi volen perquè així és com es fa a tots els pobles lliures del món i les organitzacions que defensen la cultura i la identitat d’aquest poble maltractat per molta gent amb esperit colonitzador, l’únic que fan és defensar-se, delatar la indignitat que vol fer qui ostenta el govern, i si no és suficient, denunciar-ho a l’autoritat pertinent, a la justícia, la nacional, l’estatal o la internacional.
           
              Això no són enfrontaments. Això és una defensa numantina, que molts estam disposats a dur a terme, si el Govern s’entossudeix a corrompre la convivència que hem mantingut després que desaparegués el gran dictador i que ens atorgassin aquesta migrada democràcia. D’això s’hauria de preocupar una directora general a qui han traspassat de biaix la problemàtica lingüística i la complicitat en la destrucció de la llengua.