Diumenge 26 d’agost cap a les 11 del matí, al Port de Llançà. L’estiu, si més no turístic, ja va de baixa; però un dels busos de la llibertat d’Òmnium, com dies abans a Roses i a Girona, ha fet escala a la capital de la Mar d’Amunt. Un servidor com a voluntari que reparteix postals en llengua anglesa, als turistes i visitats, tot coneixent bé el territori pot constar que la gran majoria del turisme, de més enllà dels Pirineus, és en un 90% francòfon (i molt especialment de l’Estat francès). Aquell matí va ser plàcit i cap persona a la que em vaig dirigir mai va ser grollera ni em va aixecar la veu .
Doncs bé. resulta ja han sortit algunes veus, algunes opinions unionistes i assimilacionistes que desqualifiquen que els independentistes fem servir la llengua anglesa per irradiar el missatge independentista. No hi ha dubte que la llengua de Skaquespeare és actualment la “lingua franca” a Europa i al món snecer . És un instrument imprescindible per comunicar i internacionalitzar el missatge polític i social. Això no vol dir que el català no hagui de continuar essent la llengua pròpia de Catalunya, la llengua comuna que ens ha de garantir la cohesió social de casa nostra. Per altra banda, la teoria , que és un realitat, de la anglès com apotent “ franca lingua franca” de cara al turisme i al sector exportador, hauria de venir complementada per dues excepcions, la llengua de Molière i la llengua de Goethe.En l’ámbit territorial de Catalunya tenim , com a mínim 3 comarques,, l’Alt Empordà, la Cerdanya i la Vall d’Aran en què la llengua exterior potent, que també ha de fer servir l’independentisme, per radiar el seu missatge polític és la llengua francesa. Això també cal matisar-ho, en el sentit que el fet d’utilitzar –pragmàticament– la llengua de Molière com a segona llengua turística i de l’exportació ( a les abans esmentades tres comarques és de forma molt destacada la primera) no vol dir de cap de les maneres que cal seguir denunciant, sobretot quan es produeix, la política centralista, jacobina i discriminativas de l’Estat francès en relació amb les “petites” i “mitjanes” llengües, com és elñ cas de la nostra estimada llenguia catalana . Tot i això, també cal esmentar que, malgrat tots els malgrats, la classe política i , la gent en general , de la Catalunya Nord i de part d’Occitània ( sota l’égida de l’adminsitració francesa sembla que està fem un gir positiu a favor de la catalanitat i dels drets polítics dels catalans.
