És clar que sí. I que això ens ho hagi d’entaferrar pels morros una madrilenya, directora de cinema i ministra de Cultura de l’Estat, la Sra. Ángeles González Sinde, és una mica ridícul, això és una cosa que ja hauríem de saber. Bé, no ens ho ha dit clarament, sinó que ho va fer a les catacumbes de l’ambaixada dels EUA, a Espanya. I ara ha sortit del portal del Wikileaks, d’on surten tantes tafaneries. Però, clar, això no ho és cap tafaneria, això és una gran veritat. Quin és el fet natural a Sòria, a Segòvia, a Àvila, a Valladolid, a Palència o a Madrid? Que les pel•lícules es vegin totes, el 100% en espanyol, que és la llengua pròpia d’aquestes terres. Fins aquí, segurament hi estau d’acord. I segur que també em donareu la raó que seria antinatural que a aquelles terres citades només es pogués veure el 50% de les pel•lícules en la llengua pròpia, en espanyol. Per tant, si allà s’hagués fet una llei en aquest sentit, la ministra segurament els hauria estirat les orelles i els hauria parlat de fets naturals i antinaturals. Queda clar, no?
Per tant, podem continuar. A qui se li ha pogut ocórrer fer una llei sobre el cinema al Principat on només s’hagin de veure en català el 50% de les pel•lícules de la cartellera? Al tripartit? Per això han tengut aquest gran sotrac a les eleccions. Si haguessin consultat abans amb la senyora ministra, aquesta els hagués dit a ells que això era antinatural i ara la llei del cinema parlaria del 100% de les pel•lícules en català i segurament haurien tengut uns quants parlamentaris més. A veure si agafam el “Catón” o l’A, B, C…, o el llibre de primera lectura que vulgueu i que us permeti aprovar o treure excel•lent en l’Informe Pisa i apreneu que: a un territori que té una única llengua pròpia, les pel•lícules s’han d’escoltar en aquesta llengua. Si no es fa així és que és antinatural. Paraula de ministra!
La Sra. Sinde també li va comentar a l’ambaixador que aquesta llei era desequilibrada. Exacte. Si es posa el tant per cent de les pel•lícules que es passen a les sales de cinema de Madrid en la llengua pròpia en un platet de la balança i llavors es posa el tant per cent de les pel•lícules que es passen a les sales de cinema de Barcelona en la llengua pròpia en l’altre platet de la balança, queda aquesta totalment desequilibrada. Provau de fer-ho i ho comprovareu. Ho heu fet? Mirau quanta raó té la ministra. En què estarien pensant els parlamentaris catalans quan se’ls va ocórrer aprovar una llei de cinema tan desequilibrada i antinatural? És ben hora de posar-se les piles. Segurament hauran de mirar si és necessari fitxar alguna persona madrilenya com la ministra, o alguna política del Govern central, perquè així ens podran aconsellar com s’ha de legislar en aquesta terra.
Bona lliçó la que ens ha donat la ministra. El que és difícil d’entendre és per què no ho va dir als parlamentaris germans del PSC, perquè aquests aconsellassin el president Montilla. Segurament tenien por al TC, però tanmateix els “ciudadanos” i els “peperos” li hauran duita. El que no sabíem és que volien que fos una llei de cinema natural, és a dir una llei del 100% en català. Mira que ho som o ho són d’ases!
