Fins on pot arribar el pensament sectari d’un grup de persones s’ha pogut comprovar moltes vegades al llarg de la història. I si aquest grup de persones formen el govern d’un país com el País valencià, l’absurditat arriba a l’infinit. Aquesta vegada, i altres, han demostrat que governaven pensant que tot val. El fet que guanyin tot un seguit d’eleccions (les causes qualque dia s’estudiaran), no els dóna carta blanca per fer barbaritats en nom del seu pensament partidista. Tota la lluita que han duit a terme contra el nom de la llengua és una prova més de qui són i què cerquen. Una vegada i una altra els tribunals de justícia els han manifestat a través de sentències que els títols de llengua catalana són vàlids per ensenyar en dialecte valencià i no ho han volgut assumir ni creure. Han posat mil obstacles al nom de la llengua, n’han posat molts més perquè no es pogués veure la TV3, no podien consentir que una televisió del Principat els posàs en evidència. Només volien la seva, la que deia el que ells volien que digués. Quan els dos governs (el del Nord i ells mateixos) feien plans per intercanviar les televisions, ells deien que no hi estaven d’acord perquè a les notícies no es parlava de Comunitat valenciana, sinó de País valencià, i altres qüestions que utilitzen per alienar la seva parròquia.
Darrerament per ensenyar a tot l’Estat espanyol que es diuen comunitat, han fet propaganda d’una manera subliminal, al mateix temps que intentaven fer-la turística. Consistia a convidar a través d’un sorteig el participant expulsat d’”Operación Triunfo” i unes quantes persones més i el presentador de moda de TELE 5 havia de citar de viva veu unes quantes vegades el nom de comunitat valenciana mentre els mostraven imatges de la visita de la setmana anterior. Tenen tot el dret a fer-ho. Però se’ls veu la intencionalitat d’una hora lluny.
La darrera que havien fet durant el curs passat, després que el PP en conjunt no volgués admetre l’assignatura Educació per a la ciutadania i per als drets humans, havia estat una animalada de la mida d’un temple. Se’ls va ocórrer dir que volien potenciar l’anglès i, per tant, es faria l’EpC en anglès obligatòriament, pretenien matar dos o tres pardals d’un sol tret, ja que no hi havia especialistes suficients per poder impartir l’assignatura, i, per tant, hi enviarien persones que fins i tot no tenguessin la titulació docent corresponent. Se’ls veia la intenció, pretenien que no es potenciàs l’anglès (ja que l’alumnat no en sabia suficient per fer –hi l’assignatura, i no hi havia professorat; que no s’ensenyàs EpC, ja que no s’entendria res del que es fes, ni es podrien fer debats, cosa que l’assignatura propicia; i també pretenien que no es fes aquesta assignatura en català (ells en diuen valencià i volen que no sigui català), ja que és una assignatura totalment apta per fer-se en la llengua del país.
Varen armar un gran caos i degueren aconseguir algun dels seus objectius, però vet aquí que ara, el Tribunal de Justícia del País Valencià anul•la que l’assignatura s’hagi d’impartir en anglès, i això suposa que el Govern valencià ha rebut una betcollada (clatellada) més, però no us preocupeu, la tenen de ciment armat, segur que la Conselleria d’Educació valenciana recorrerà aquesta sentència al Tribunal Suprem i des d’allà se suposa que els vendrà una betcollada molt més grossa. No n’aprenen ni en volen aprendre.
