La justícia espanyola difumina encara més la separació de poders

Tal dia farà un any. Aquest refrany agafa més força que mai ara en el sentit més literal quan es compleix el primer aniversari del atemptats de Barcelona i Cambrils. Semblava mentida que hagués passat i d’això ja en fa dotze mesos. I encara amb dubtes similars: fins a quin punt va haver-hi descoordinació entre els cossos de seguretat? Els Mossos ja tenien sospites reals que això ja podia passar, o és intoxicació de les clavegueres? Quina va ser la relació real entre el CNI i l’imam de Ripoll? Tot això, a banda de la pugna entre l’unionisme i l’independentisme, hauria de quedar enrere com a mínim demà perquè les víctimes tinguin el màxim protagonisme. Però en aquest país no es pot descartar res. Tot plegat, el dia que el Consell General del Poder Judicial ha arropat el jutge Llarena i li ha donat empara per defensar-se contra la demanda civil que Puigdemont i els consellers a l’exili imposada davant la justícia belga. Un tribunal d’aquest país ha cridat Llarena a declarar el 4 de setembre, però el CGPJ s’ha compromès a donar-li suport i insta el govern espanyol a defensar-lo a ell i a la independència i la sobirania judicial espanyola. Podria ser l’advocacia de l’Estat la que representi Llarena en la demanda civil a Bèlgica. Tot molt normal.