LA JUSTÍCIA

L’estri serveix per tallar el pernil o bé el fuet. L’Agatha Christie l’utilitzava per als seus assassinats. L’estri és l’estri. L’ús, que se’n fa, ja és una altra cosa. Quan la justícia no és independent, aleshores la justícia es converteix en un útil i l’Agatha Christie la podria emprar per al guió.
 
L’estat espanyol ho és tot, els múltiples poders. Ell podria invertir uns poders o bé uns altres, contra els catalans. Antigament usava l’exèrcit. Ara, això no és ben vist. No passa res. En té d’altres. La justícia per exemple, podria ser molt mal·leable. Cal només, que no sigui un poder independent.
 
Tothom concedirà que la justícia és justa i que hem d’acatar les seves resolucions i sentències. Tanmateix quan se la fa tractar d’afers polítics, aleshores la justícia es veu condicionada. Perquè no té els instruments adients. El pacte, l’acord, el tracte, etc., són eines polítiques. La justícia no les té, aquestes. Llegeix l’escrit i la interpretació de l’escrit. Veu la realitat. Sospesa. Però no pot fer més d’allò que li marca el sofregit d’interpretacions unilaterals de les lleis i de la constitució. I el refregit insinua una sola eixida. La justícia, aleshores, està lligada. No és independent. S’ha convertit en una eina. Dúctil, com tots els estris.
 
Madrid té la seva visió de la democràcia i la imposa. S’envolta de l’argot dels advocats i es justifica. La constitució, la llei, els deures, els poders, etc. i etc. Abans era el discurs de la religió o també, el militar. El fet és la imposició marcial. Els argots i els discursos napen i prou, aquesta coacció. L’estat no escolta la gent. Una gent pacient i forta.
 
Fer que la justícia solucioni els litigis polítics és menystenir–la. És fer trampes. Madrid s’estalvia la confrontació i fa decidir la justícia per ells. Se sentencia estacat de mans. La brama es canalitza, es condueix i es conforma dins un canal inflexible i immodificable. La seva natura no li permet més. I això no és just. Fan trampes, amb aquesta justícia. Perquè converteixen la justícia en una arma contra els catalans.
 
El President ha anat a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) envoltat de suport. Tot plegat ha estat un acte polític. Una política s’ha quedat a les portes del jutjat. L’altra política és dins, condicionada pel rol que li pertoca. Tanmateix ningú ho veurà com un afer legal. Traspua la intenció i la transcendència.
 
Isidre Palmada 
Banyoles, 15/10/15