Amb claredat, la Junta Electoral Central ha dictaminat que si Carles Puigdemont i Toni Comín volen ser eurodiputats, cal que vagin a Madrid a prometre la Constitució dilluns a les 12h. Res de nou, tot sobre el previst. L'advocat del president i el mateix president ho saben i ho sabien, i ara és el moment d'anar aplicant l'estratègia que tenen prevista per arribar a l'europarlament. D'altra banda, des de la presó, Oriol Junqueras pateix una situació similar però en aquest cas, la Fiscalia hauria de vulnerar l'article 23 de la Constitució per evitar que adquirís la immunitat europea.
Ja ho veuen, caldo de cultiu aquests dies envoltant la qüestió catalana. Avui s'ha ratificat l'acord entre els Comuns, el PSC i Ciutadans a la Diputació de Barcelona, un pacte que reprodueix, en conseqüència, el més que probable acord a Barcelona, que encara està pendent de la ratificació de les bases del partit d'Ada Colau. Colau ha demanat a la seva militància que dirimeixi entre una aliança on ella seria alcaldessa (que és el que vol) amb el PSC, o una amb ERC on seria Maragall l'alcalde. Efectivament, s'oblida el factor X de l'equació: Manuel Valls. La consulta recorda a la que va fer la Unió Democràtica fa uns anys amb una pregunta absolutament manipulada i que va provocar el trencament de la formació i la seva posterior fi. Per cert, aquests dies que s'estan publicant coses interessants, hem sabut que Valls tenia una retribució neta de 20.000€ al mes des de la tardor passada, provinent d'empresaris interessats en l'operació que estava liderant des de les elits per catapultar-lo.
La pressió cap a Colau està essent molt forta, ja que l'ocasió s'ho val. Estem dient que els Comuns acorden coses amb Ciutadans: l'alcaldia de Barcelona i la Diputació de Barcelona. És la contradicció més gran que s'ha vist fins ara en la política catalana, i més provinent del partit que més s'ha posat de cul amb Convergència pel tema del 3%, com a excusa per carregar-lis-ho tot. I això ho ha aprofitat l'independentisme en seu parlamentària, on Quim Torra s'ha posat les botes replicant a la líder dels Comuns a la cambra, Jèssica Albiach. I a Torra especialment li ha vingut bé, perquè el govern que lidera cada vegada va a pitjor. La sensació que transmet a la ciutadania és de no-lideratge i de rumb erràtic. Mala peça al teler. El president s'ha obert a una CUP que també passa per un mal moment a mirar de fer un canvi de rumb.
