Si fa una setmana denunciàvem la sentència de la Cort de Cassació francesa pel fet de no reconèixer els drets de la Federació Catalana de Rugbi, ara toca debatre una altra decisió judicial. El Tribunal Constitucional espanyol ha avalat la participació de les federacions esportives basques en competicions internacionals “sempre que no competeixin contra les espanyoles”. Un cop més, i ja en van molts, la justícia espanyola es disfressa de bondadosa per acabar tallant les ales als que intenten volar.
El 1998 el govern de José María Aznar va impugnar la Llei de l’Esport del País Basc. Concretament, va recórrer el punt 16.6 que estableix que “la federació basca de cada modalitat esportiva serà l’única representant de l’esport federat basc en l’àmbit estatal i internacional”. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència interpretativa en què mostra la conformitat amb l’enunciat de la llei però hi afegeix que només serà vàlid “quan es tracti d’esports en què no existeixin les federacions espanyoles” i quan no es vegin afectades les competències de l’Estat sobre la representació internacional de l’esport espanyol.
Aquesta és tan sols una altra demostració de l’antidemocràcia que predomina als governs espanyols. Una llei estatal vol tornar a regular una qüestió supraestatal, com és la participació de les federacions esportives en els organismes internacionals. Una vegada més, es vol tractar com un afer públic el que afecta unes entitats privades, que és el que són les federacions esportives, tant les nacionals com les internacionals. La resolució del Tribunal Constitucional xoca i és contradictòria amb la resolució del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) sobre el cas del bowling, que avala la participació de federacions com la catalana en competicions internacionals, independentment del rival i del dret local dels estats. El TAS estableix molt clarament que no es pot vetar l’ingrés de cap membre sobre un altre en les federacions internacionals.
Caldrà estar atents perquè ben aviat el Constitucional podria dictar sentència sobre un altre recurs que també afecta la participació internacional, el que es va presentar el 1999 a la Llei de l’Esport del Parlament de Catalunya. El més probable és que el Tribunal es pronunciï d’una manera semblant, intentant impedir la participació de les Seleccions Catalanes en aquells esports on existeixi una federació espanyola. Des de la Plataforma ProSeleccions estarem atents per valorar si aquesta resolució seria una invasió de les competències del dret privat internacional, i acudir al Tribunal dels Drets Humans, si fos necessari. En qualsevol cas, què es pot esperar d’un govern que amenaça els esportistes d’un país amb castigar-los sense jugar si no accepten la convocatòria d’un seleccionador?
Més informació a www.seleccions.cat
