A casa nostra trobem la meitat dels laboratoris farmacèutics establerts a l’Estat espanyol. A més, Catalunya és l’origen i la seu de les sis principals empreses farmacèutiques estatals: Almirall, Esteve, Ferrer, Lacer, Uriach i Grifols.
Malgrat la importància d’aquest sector clau a Catalunya, cap laboratori etiqueta o presenta el prospecte en català, i alguns fins i tot ni tan sols ofereixen la versió catalana del seu web a internet (per exemple, Grífols i Almirall).
Aquest fet és realment greu, sobretot si pensem que el principal client dels seus productes és l’administració catalana, però sembla que el seu poder de compra no es fa servir per aconseguir un dret bàsic dels ciutadans: rebre tota la informació, sobretot de productes potencialment tan perillosos com són els medicaments, en la llengua pròpia del consumidor, i oficial al seu propi país.
No és aquest un aspecte recollit a la nova llei del Consumidor? Què fa el nostre Govern que permet i tolera una discriminació tan greu, i potencialment tan perillosa per a la salut dels seus ciutadans? Per què, d’ençà la suposada Democràcia espanyola, aquest tema (com el de la Justícia també) encara no s’ha resolt?
