La independència és un tema transversal

   
            Parlant amb un bon amic, una persona que coneix bé la seva professió i que sap que les seves arrels són ben catalanes (per això va néixer a l’illa de Mallorca), em deia que pertanyia a un grup de conversa d’aquests que es fan per Internet i que es relacionen amb mòbils actuals, que per a mi ja són massa sofisticats. Aquest grup estava format per centenars de persones, i tractaven bàsicament un tema de feina, les retallades que fan els governs autonòmics i el central. Qualsevol opinió que s’escrivís podia esser llegida i contestada per qualsevol dels membres del grup, podeu suposar que era un grup que girava al voltant de l’educació, o de la sanitat, o de l’administració, o de qualsevol altre servei públic, però no explicaré a quin grup pertanyien, perquè aquest no és el tema del qual jo vull parlar.
 
            Una de les intervencions la va fer una persona i va parlar de la gran transcendència que tenia el fet del dret a decidir i de la possible independència del Principat en la qüestió de les retallades als salaris, les allargades de l’horari i del calendari laboral, i les retallades de drets adquirits. Aquest escrit aviat va tenir la crítica d’un altre dels membres del grup. La seva intervenció assegurava que el tema que s’havia de tractar era el de les retallades en el seu àmbit laboral i que no s’havia de parlar de temes polítics, que això era el que havien acordat. A continuació la persona que havia parlat del tema de la independència va tornar a intervenir per dir que ella s’havia referit a aquell tema perquè el trobava transcendent, però que demanava excuses i perdó, que no en parlaria més.
 
            Això és el que ens va estranyar al meu amic i jo i va ser el tema sobre el qual va anar la nostra conversa durant una mitja horeta. Ens en fèiem creus, com era possible que una persona cregués que el tema de la independència no té res a veure amb el de les retallades?, com era possible que els milers de milions d’euros que se’n van a l’Estat i no tornen no hagin de poder tenir influència a l’hora de fer retallades o no? De totes maneres, si el grup és democràtic, ha de tenir llibertat d’expressió i qualsevol de les dues persones ha de poder opinar el que cregui. Però els que ens indignava és que una que havia opinat lliurement es desdigués i demanàs perdó. Les crítiques i la censura que rebrà el Parlament català per haver fet la declaració de sobirania seran múltiples i no per això el Parlament s’ha de retractar i demanar perdó d’haver alterat els ànims de persones que tenen el pensament petrificat  El Parlament ha fet un acte de democràcia en votar una resolució demanada per la majoria del poble (només s’ha de fer la votació per comprovar-ho) i no es pot enarborar un paper o un llibre per mantenir-te mut i tancat dins una gàbia.
 
            El meu amic va intervenir i va explicar al grup que realment l’espoli que pateix el Principat repercuteix en els doblers amb què compta a l’hora de poder mantenir bons serveis públics, que per tant, la intervenció sobre la independència era correcta i que no s’havia de demanar perdó per haver-ho fet. Aquí ja hi va intervenir una quarta persona, que es va posar a flastomar, perquè hi podia haver madrilenys que se sentissin ofesos i si s’havia de fer alguna mobilització a tot l’àmbit de l’Estat, que els madrilenys ja no voldrien saber res més de l’anada conjunta i també hi podria haver catalans que no estiguessin d’acord si la batuta la volguessin portar altres comunitats centralistes. I aquí es va acabar la conversa entre el meu amic i jo.
 
            Abans de posar-me a escriure l’anècdota ocorreguda vaig pensar que això generalment és el que passa. Quan un català parla de l’espoli que fa el Govern central al Principat, es refereix a un espoli fet per uns quants polítics que tenen molt de poder, i aquest espoli no el fan els treballadors de qualsevol servei públic madrileny. Llavors, per què s’han de sentir molestats? Per què no s’ha de poder parlar d’aquest tema? Això mateix passa amb molts de mitjans de comunicació i tertulians espanyols que es dediquen a atacar totes les decisions catalanes com si anassin contra ells. O és que hi van? O és que se’n beneficien de l’esmentat espoli?