Era jo dissabte a la primera Assemblea Nacional de Reagrupament, impregnat amb l’esperit d’il•lusió i esperances que aquest nou projecte em transmet, envoltat de centenars de persones que tenen en la independència i la regeneració política el principal objectiu per a aquest país i em demanava, mentre parlava amb uns i altres, si aquesta nova iniciativa també seguirà les mateixes passes que d’altres projectes monotemàtics que l’han precedit, com Ciutadans o el Partit per la Independència, encara que sigui en àmbits totalment oposats.
Vull creure, i amb aquest motiu els dono el meu suport, que la gent de Reagrupament aprendrà d’aquests i altres errors i caminarà endavant sense deixar-se embrutar pels mals que afecten la política catalana, o sigui, amb el convenciment que aconseguir la independència és cosa de tots. Aquí no s’hi valen els personalismes ni les tendències canibalistes que exhibeixen, malauradament, tots els partits i plataformes sobiranistes a casa nostra. Tampoc han d’importar les ideologies, d’esquerra o dreta si són democràtiques. La independència l’hem de treballar des de TOTS els vessants possibles.
Vull creure i exigeixo que Reagrupament tindrà les idees clares quan les coses vagin maldades. Quan tothom els comenci a atacar i a intentar treure’ls els draps bruts i explotar qualsevol desavinença o contradicció interna. De fet, els enemics del dret a decidir ja comencen a dir, sense cap mena de vergonya, que els de Reagrupament són uns nazis o coses semblants.
Vull creure que Reagrupament lluitarà activament, i amb totes les seves forces, per aconseguir que TOTHOM es pugui afegir a una candidatura única que agrupi tothom que en aquest país té clar que sota Espanya no es pot viure, que de seguir per aquesta via, anem a la mort com a poble i com a cultura diferenciada, que ens cal la independència com l’aire que respirem.
Vull creure, finalment, que tothom hauria de poder donar confiança a un projecte tan noble, deixant enrere recels i anhels de protagonisme. Això sí, Reagrupament ha de tenir molt clar que si juga amb aquest sentiment estarà cremant, segurament per sempre, la confiança de la ciutadania que un altre món és possible. Un món on els polítics serveixen el poble que els ha escollit i fan allò que diuen que faran. Un món on no haguem de demanar disculpes per ser qui som, poder ser respectats i no només difícilment tolerats. Un món, en definitiva, que ens permeti ser nosaltres mateixos, aquí i arreu. Hi serem tots?
