http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/1811/independencia/sense/secessio
La Independència sense secessió
Així va definir un diari internacional l’estratègia d’Àlex Salmond per assolir l’èxit que ha obtingut. De fet, hi ha un munt de factors, com sempre, que poden haver influït en el resultat. No oblidem però que el Partit nacional Escocès té tants anys com Esquerra i se n’ha estalviat quaranta de dictadura i tres de guerra civil. I que les seves pujades en el passat també han anat seguides de baixades relatives. És a dir que en cap cas hi ha una marxa triomfal abans del darrer resultat. Dit això, la conjuntura favorable: conservadors a Londres i adversaris atrapats políticament com els liberals i mentalment com els laboristes que s’han equivocat com Montilla centrant la campanya en l’unionisme. Al contrari que l’SNP que ha sabut vincular programa social i llibertat nacional. Al mateix temps el projecte independentista escocès és tranquil: no menysprea ni odia als anglesos, planteja un referèndum amb diverses opcions, sempre en la bilateralitat: independència sí o no, més o igual autogovern; finalment no qüestionen d’entrada la pertinença a la Corona com a cap simbòlic d’Estat.
A Bèlgica acabaran igual. Després del rècord sense govern els dos pobles belgues i el Babel brussel·lès hi troben gust a estar així. De fet funcionen millor, sense baralles, sense haver de resoldre complicades operacions aritmètiques al Parlament el tema de les majories. El dirigent del N-VA ha estat tant murri com Salmond. Ha optat no per matar sinó perquè es fongui Bèlgica. Si han passat més d’un any sense casa comú al govern i estant més tranquils que mai, perquè cal tenir un govern comú? Al final de la pista només hi queda una monarquia amb dos estats. Un altre via és l’andorrana que li va permetre arribar a la independència de dret: un Estat i dos caps d’Estat.
El que està clar és que hem d’afinar la proposta de trànsit, fer-la imaginativa, simpàtica, constructiva des la humilitat i reconeixent el valor dels nostres veïns. I ser capaços de teixir una xarxa social virtual i presencial que incorpori a líders d’opinió i líders privats innovadors
