Evidentment si arribem a ser un estat independent, malgrat les desavinences que hi ha tot sovint entre els nostres polítics i els bastons a les rodes que hi posen els de fora de Catalunya i també alguns d'aquí, haurem demostrat al món que els catalans els tenim ben posats.
Com si no fos una feina prou cansada assolir la nostra independència, algú sempre la vol fer més feixuga. Penso, que davant el dia a dia de la nostra existència (que són quatre dies), l'ésser humà es complica la vida buscant camins que haurien de ser planers i rectes cap a l'horitzó assenyalat; per això hi ha persones que són uns busca-raons i uns torracollons que per arribar al mateix lloc han de posar totes les travetes possibles, i si aquest horitzó no és del seu grat, faran el possible per no arribar-hi.
Aquests de la CUP no els acabo d'entendre. Una de freda i una de calenta. L'abraçada del David Fernández amb el president Mas el 9-N, recorda el bes de Judes, ja que si abraces una persona que dirigeix un partit, i després dius que mai aniràs en la llista d'un programa d'aquest mateix partit i tractes aquesta persona que has abraçat de xantatgista (afirmant que ERC “ha cedit al xantatge” de Mas), ets un llepaculs, un farsant o un comediant com el dia que el David va ensenyar el número que calçava de sandàlies, per veure si així cantaven els banquers les seves malifetes.
Diu el dirigent de la CUP, que el 9-N va fer l'abraçada al President perquè en aquell moment van comunicar que s'havia arribat als dos milions de votants. Bé, com suposo que el David vol que aquests dos milions de votants siguin molts més, en les pròximes eleccions del 27-S, no entenc com de l'abraçada ha passat a desentendre's i criticar l'acord d'ERC amb CiU
A la CUP també tenen pa a l'ull, ja que no saben triar bé els seus representants. Quina bona pensada posar com a cap de la CUP a Tarragona, un tal Jordi Martí i Font, que diuen que és professor, periodista i escriptor. Quina joia d'home!! El que s'han deixat els de la CUP, és dir que també és un impresentable i un mal educat.
Caram quin individu! Per la xarxa social on pots insultar i dir el nom del porc a qui vulguis, com és Twitter, ha sortit una piulada dient que el senyor professor dels nassos ha dit del president Mas que és un “gran imbècil”. Jo crec, que no dirigeix l'insult al nostre President, sinó al periodista Francesc-Marc Álvaro. Malgrat tot, tan si insulta al President com al company periodista, la CUP hauria de triar millor qui posa al davant dels càrrecs importants del partit. Pots no estar d'acord amb algú, no combregar amb les seves idees sigui d'un partit o d'un altre, o bé no estar d'acord amb l'opinió d'un company periodista, però l'educació ha de prevaler per damunt de tot.
Quin nivell! Pobres alumnes si han de ser alliçonats per aquest professor amb la boca tan bruta. Pobres lectors que llegeixin els seus articles com a periodista i escriptor, ja que ens podem imaginar les bajanades que deu escriure. Faria una pregunta als de la CUP: teniu molts Jordi Martí al partit? Pel que he vist i escoltat de la CUP, em sembla que en tenen uns quants, i és clar llavors no saben on triar per nomenar els seus caps i posen qualsevol individu.
Una altra incoherència de la CUP. ¿A la Comissió Parlamentària del cas Pujol, que presideix David Fernández, que feia rient al costat d'un dels actuals enemics acèrrims de Catalunya com és Carlos Jiménez Villarejo? El David Fernández que sempre ha dit que hem d'ignorar i passar d'Espanya, que hem de trencar amb el govern central exercint la desobediència, permet tenir assegut al seu costat un individu d'un passat franquista, que va voler empresonar membres de la Crida pel sol fet d'haver demanat que els serveis de Renfe fossin en català, que el 2012 signà un document contra la nostra independència i que sovint escriu articles a diferents mitjans de comunicació, que no descriuen cap mena de simpatia cap a tot el que sigui català o quan parla de Catalunya. Sí senyor, això és coherència!
Després de parlar de l'abraçada, de l'insult i la incoherència, passem a parlar el què entén la CUP per la unitat que hi ha d'haver entre nosaltres (?). He repetit en dos articles que he publicat en aquest diari, la frase incoherent del David Fernández que va “tenir les galtes” de contestar, al periodista del Punt/Avui abans de les eleccions del novembre de 2012, i que preguntava: ¿què ofereix la CUP que no ofereix cap altre partit? I el David contestà: “…no tenim cap vareta màgica…, ho fem entre tots o no ens en sortirem, cal compromís i responsabilitat de tothom”
Doncs, l'actitud que hi ha pres la CUP davant el procés sobiranista, aquesta afirmació “ho fem entre tots o no ens en sortirem”, no la veig per enlloc, ja que més distanciament (malgrat l'abraçada) de la CUP envers CiU no n'hi pot haver.
Fa uns dies, el David Fernández, reafirmà la seva concepció de la unitat, declarant: “la CUP ha intentat no fallar mai en els moments decisius”. No deu considerar que actualment estem vivim “moments decisius”, ja que la CUP s'ha desmarcat de refermar l’acord amb ERC i CiU i pensa presentar-se sola a les eleccions plebiscitàries, no sabem si amb un punt comú amb els dos partits sobiranistes, com és la independència. Si això és el concepte que tenen de la unitat i anar tots junts, jo sóc catedràtic de física quàntica!
Com podem veure, els que van de “progres”, lluiten contra el sistema i diuen tenir la solució a tots els nostres problemes, no saben cap on van i no controlen els seus càrrecs amb el que diuen i fan. El lema del seu partit hauria de ser INCOHERÈNCIA per damunt de qualsevol altra qualitat, ja que la unitat no saben exercir-la i van per lliure. Són aquells que feia referència al començament d'aquest article: els que per quatre dies que vivim es compliquen la vida, fent el camí a recórrer més feixuc en comptes de fer-lo recte i planer per arribar a l'horitzó marcat. Per què ara, tot és criticar l'acord entre ERC i CiU però si no s'han ajuntat en aquest acord només és perquè no han volgut ser-hi, per enveja o perquè creuen que són el rei del mambo i pensen que només ells saben fer bé les coses.
No deuen saber el refrany que diu: “L'ase diu al porc orellut”, ja que veuen els defectes dels altres, sense pensar que el que retreuen als altres, ells ho poden tenir augmentat i agreujat.
