Aquesta darrera setmana s’ha presentat un Estudi extern sobre la Coherència de Polítiques per al Desenvolupament (CPD) de la Generalitat de Catalunya als òrgans de coordinació i col·laboració de la Cooperació Catalana. L’estudi dona aplicació al principi d’harmonització, i respon a la voluntat de conèixer millor les polítiques de la Generalitat de Catalunya que tenen o poden tenir un impacte significatiu sobre els països del Sud, així com per elaborar una proposta sobre mecanismes per a garantir el principi de coherència en relació amb aquestes polítiques. L’estudi s’ha encarregat a l’Institut Universitari d’Estudis Europeus, i La Nadja Gmelch n’és l’autora i el Rafael Grasa el director.
Tal i com diu l’informe “L‘objectiu de la política de cooperació al desenvolupament és ajudar a crear i fomentar condicions de vida dignes als països socis. Per aconseguir això, tal com ressalta la Llei catalana de cooperació per al desenvolupament, aquesta política no actua sola. Avui dia es reconeix àmpliament que l‘ajut al desenvolupament, en solitari, no pot contribuir decisivament al desenvolupament dels països socis. Existeixen altres polítiques que, tot i perseguir objectius propis, tenen, intencionadament o no, un impacte en les condicions de vida, les oportunitats i el benestar dels països socis. Poden ajudar l‘esforç de la cooperació per al desenvolupament. Però també el poden disminuir o fins i tot frustrar. En el primer cas, ens trobem davant una situació de coherència de polítiques, vist des de la perspectiva de la cooperació al desenvolupament, en el segon cas amb incoherència.”
La CPD significa l‘absència d‘incoherències, causades arran de la deliberada o no deliberada interferència d‘altres polítiques en els objectius de la política de cooperació. Definida de manera més àmplia,seria la interacció de totes les polítiques rellevants en el context corresponent per a aconseguir els objectius prioritaris del desenvolupament. En defnitiva, la coherència seria “la no-ocurrència d’efectes de política que són contraris als resultats intencionats o objectius de la política.
Segons l‘OCDE, assolir un major grau de CPD significa “treballar per assegurar que els objectius i els resultats de la política de cooperació per al desenvolupament d’un Govern no estiguin soscavats per part d’altres polítiques del mateix Govern que tenen un impacte sobre els països socis i que aquestes polítiques recolzin els objectius de desenvolupament on sigui factible”.
En aquest marc, l’estudi és un punt de partida per començar a treballar la coherència de polítiques perquè d’una banda identifica les polítiques de la Generalitat de Catalunya que tenen o poden tenir un impacte als països socis i per l’altra recomana diferents mecanismes institucionals que poden ajudar a promoure la coherència externa en el sí del govern.
Per exemple en l’àmbit de la migració l’estudi proposa estudiar l’impacte de la contractació de persones altament qualificades als països socis, identificant la responsabilitat de Catalunya i prevenir els efectes negatius per aquests països.
Per exemple en l’àmbit de la recerca, una de les recomanacions que proposa l’estudi és fomentar a través del Departament d’Innovació Universitat i Empresa la recerca, bàsica i aplicada, rellevant per als països socis i pel desenvolupament i la cooperació al desenvolupament.
En l’àmbit de l’educació es recomana entre d’altres, aprofitar la nova matèria d’Educació per a la ciutadania per a millorar l’educació pel desenvolupament, proposant una major coordinació amb el Departament d’Educació.
En l’àmbit del canvi climàtic, entre d’altres recomanacions, l’estudi proposa elaborar regularment un informe que estableixi la petjada ecològica catalana per visibilitzar millor quant s’ha de reduir en emissions.
En l’àmbit d’economia i comerç, una de les recomanacions que fa l’estudi és que des del DIUE – ACC1Ó es promogui que les empreses actuïn segons els criteris de responsabilitat social corporativa definits internacionalment.
Aquests són alguns dels exemples, entre molts d’altres que proposa l’estudi, de treball concret en Coherència de polítiques pel desenvolupament.
Òbviament, la coherència de polítiques no és un dels àmbits més coneguts de les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament. Però és sense cap mena de dubte un dels aspectes més importants de qualsevol política de cooperació que vulgui avançar cap a la qualitat i la excel·lència.
Perquè, tal i com diuen els autors “sense coherència, es produeix ineficàcia i no s‘assoleixen els objectius definits. Si les polítiques públiques d’un Govern no són coherents entre elles, l’acció d’aquest Govern no podrà tenir èxit. Sense coherència es genera ineficiència, ja que es malgasten recursos limitats. I sense coherència, les polítiques perden la seva credibilitat”.
Ja voldríem molts de nosaltres que, quan es parlés de la cooperació al desenvolupament que realitzen alguns països del nord o que promouen alguns països del sud, es parlés menys de les quantitats o dels sectors als que va adreçada i es parlés més de com actuen aquests mateixos països en l’àmbit comercial, industrial, militar o mediambiental i poguéssim comparar així si el que es fa amb la ma dreta mitjançant la cooperació no s’està desfent amb la esquerra mitjançant altres polítiques.
