La ILP Televisió sense Fronteres demà al Congrés (II)

Gairebé 700.000 persones la signaren. Lamentablement, hi arriba tard i en un context parlamentari de majoria absoluta del PP. Hagués pogut ser debatuda abans, en la pasada legislatura, però el PSOE s’hi negà. De fet, la vicepresidenta Fernández de la Vega la bloquejà i, posteriorment, la direcció del Grup Socialista no va voler corregir-ho. Ho vam intentar, però la negativa fou clara. Ara, el PSOE hi votarà a favor, però desconeixem què farà el PP.
Com sabeu la ILP pretén que el govern espanyol asseguri els multiplex de titulatitat estatal que calguin per garantir que les ràdios i televisions d’una territori que emeten en llengua pròpia distinta de l’espanyola siguin rebudes en la totalitat de l’àmbit geogràfic d’altres territoris amb llengües idèntiques o semblants. Parlem, doncs, bàsicament dels Països Catalans, Euskal Herria i Galícia.
Es evident que si per raons històriques en el territori de la República francesa n’existís una part de llengua pròpia espanyola, els dos Estats ben segur que ja haurien cercat la manera de resoldre la reciprocitat. De fet, la política espanyola n’hagués fet “qüestió prioritària”. Doncs bé, tot i que resoldre un problema estrictament ”intern” sempre és més fácil, el fet és que l’administració espanyola mai no s’ha implicat a favor de resoldre la impossibilitat de crear un espai comunicatiu català a l’interior de l’Estat (i respecte a facilitar-ho amb la Catalunya-Nord, ni tan sosl s’ho han plantejat). De fet,  només cal ser mínimament coneixedors de la mobilització permanent de fa tants anys, i reprimida constantment, endegada al País Valencià per poder rebre TV3 per confirmar que hi han posat totes les dificultats.
I, enfront, la dreta valenciana que encara hi manté la màxima pressió en contra (accions governamentals, denúncies judicials, multes –a prop d’1 milió d’euros- fins a l’extrem que ara ni al País Valencià es pot veure TV3 ni al Principat Canal 9 (perquè la Generalitat valenciana no paga els serveis). Però no només hem estat víctimes de la dreta valenciana i del PP, tampoc no ens n’hem sortit davant de la manca de voluntat i, en alguns casos, bel.ligerància incomprensible del PSOE. Fins i tot, el ministre Clos, que s’hi havia compromès no va complir.
Demà, debat a les 16 hores. Centenars de milers de ciutadans, la inmensa majoria dels PPCC, però també uns milers de Galícia i Euskal Herria, ho han volgut així.
I nosaltres hi serem, bo i tenint en el cap i en el cor la mobilització paral.lela de Barcelona, esperançats que ben aviat arribi l’escenari polític en què puguem negociar amb l’Estat espanyol d’igual a igual.
I no pas com ara.