Em permeto transcriure les reflexions de l’amic Joan que comparteixo:
Afers empresarials com el de Spanair ens ensenyen molt sobre les relacions entre Catalunya i Espanya i com està el país. Són exemples didàctics.
Personalment n’he tret les següents conclusions:
– la burgesia (o l’alta burgesia) catalana ha continuat demostrant la seva decadència com a classe social capaç d’encapçalar el país; la seva màxima aspiració és ser un apèndix ben alimentat de la gran burgesia espanyola que té el seu centre a Madrid o a Nova York.
– mantenir projectes empresarials que desenvolupin el país sense tenir estructures d’estat és il·lusori.
– el grau d’escanyament financer de la Generalitat s’ha demostrat en aquest afer, i altres, amb tota la seva cruesa; l’estat de les autonomies és una fal·làcia.
– la manca de lideratge polític i econòmic del país és evident: el darrer líder del poble català va ser en Jordi Pujol. En Carod-Rovira ho hauria pogut ser, però es va malaguanyar. No hi ha líders polítics de talla que uneixin i enforteixin el país, només tenim jugadors de pòquer i trileros.
– L’alegria que ha mostrat la premsa madrilenya per la crisi de Spanair ens demostra clarament que SOM ELS SEUS ENEMICS I QUE S’ALEGREN DE LES NOSTRES DERROTES. La lectura que han fet de l’afer no és que s’enfonsat una empresa “espanyola” que donava feina a 2000 persones; sinó que la seva lectura és que s’ha enfonsat una empresa catalana que intentava trencar el monopoli estatal que té Barajas sobre els vols intercontinentals, i això els fa trempar.
– L’objectiu espanyol del segle XXI és enfonsar econòmicament Catalunya i Barcelona; Després de 300 anys d’opressió política ara veuen, per fi, a prop el somni de convertir Madrid en el centre econòmic d’Espanya i reduir Barcelona a ser una ciutat subsidiària com poden ser València o Sevilla.
Podríem continuar traient-ne conclusions, però em sembla que amb aquestes ja n’hi ha prou. Ara bé, hi ha un capital humà que no l’havíem tingut mai en tot el segle XX a favor de la independència i que se sent emocionalment deslligat d’Espanya, el sabrem aprofitar?
Fins aquí les reflexions d’en Joan. no hi trec ni hi poso una coma. Bon diumenge
