Com es nota la edat i la situació de qui escriu, no ?. Però és que el “problema” ja comença a sobrepassar la edat lògica i ja obliga a pensar en els fills, com a mínim.
He reflexionat i escrit molt sobre el tema de les pensions, del seu auto-finançament així com del Fons de Reserva creat per situacions d’emergència, en el que en quatre anys s’ha passat de 67.000 milions d’euros als 25.000 milions actuals.
Si les pensions han de ser a càrrec de la caixa de la pròpia Seguretat Social, dels ingressos procedents de les cotitzacions al treball, resulta evident que tal i com ha quedat el mercat laboral la pròpia caixa cada any serà menys auto-suficient. El treball que s’ha anat creant, en el millor dels casos en substitució del que hi havia, és a base de sous precaris amb contractes discontinus o que no son el reflex de la veritable dedicació, per tant, la cotització a la Seg.Soc. dels que treballen tampoc pot ser la que caldria.
I ara diuen que “la guardiola del Fons de Pensions s’esgotarà aviat si no hi ha el creixement econòmic suficient”. Quina barra !. Des d’on ha de venir el creixement econòmic ?. És possible tal i com ha quedat el mercat de treball ?. Amb menys llocs on poder treballar i amb menys diners a la butxaca ?. Qui ho ha de fer, com ho farà ?.
Amb tot, el mateix Tribunal de Cuentas insisteix en que l’Estat te que finançar íntegrament amb càrrec als impostos determinades despeses de la Seg.Soc., com son les prestacions no contributives (orfandat, viudetat i a favor de familiars), que no provenen de cap ingrés anterior directe.
Les diferents reformes de les pensions han fracassat en el seu intent de blindar la sostenibilitat del sistema i només s’han notat en la pràctica congelació des del 2011, el que representa la pèrdua de poder adquisitiu que se està acumulant any rere any.
En vista d’això, tant des del Govern, com des de les asseguradores i de la banca es re-emprenen les campanyes perquè els ciutadans estalviïn i contractin fons privats de pensions per a compensar el que a través de les pensions públiques no podran gaudir quan els hi toqui.
Ja es cinisme !. Aconsellar això als quatre milions de parats, als damnificats de la “moderació” salarial dels darrers anys, a les víctimes de la reforma laboral i de la “qualitat” del nou treball creat que, en els millors dels casos, permet poc més que sobreviure.
