La gran mentida dels Skygames

Des del passat dissabte i fins el proper diumenge la Ribagorça acull els Skygames, que aspiren, amb poc èxit, a ser uns “Campionats del Món de muntanya”. Consten de diverses curses de muntanya, de velocitat i de resistència, i una duatló en què també hi ha trams amb bicicleta.
Malgrat les bones intencions de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) d’aconseguir representació catalana en aquests campionats, el cas d’Esther Hernández, atleta de la Selecció Catalana que ha acabat segona a la prova de SkyBike però a qui no se li ha reconegut el títol de subcampiona, posa de manifest un sistema de classificació absurd. Un sistema que només té una raó de ser: la por de la International Skyrunning Federation (ISF), promoguda per la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada (FEDME), a que Catalunya pugui mostrar de forma oficial el seu excepcional nivell. La ISF només permet que la Selecció Catalana participi als Skygames en la categoria open, reservada a equips i no a països, tot i que la selecció espanyola està nodrida d’esportistes catalans. Això, per exemple, ha dut a situacions com que la guanyadora de la prova d’SkyBike, la catalana Núria Picas que corria per la selecció espanyola, pugés al podi després de la celebració oficial amb una estelada (a la fotografia). O a la xiulada que va rebre l’himne espanyol quan Agustí Roc va pujar al podi com a campió de la cursa del quilòmetre vertical. 
La FEDME, amb seu al carrer Floridablanca de Barcelona, farcida de directius i treballadors “catalans”, entre ells el president, Juan Garrigós, i el gerent, Lluís López, és una entitat amb poca raó d’existir perquè tothom sap, a Catalunya i també a l’estat espanyol, que el gruix de l’esport organitzat, clubs i esportistes de muntanya, el concentra la FEEC. La FEDME des del seu trasllat a Barcelona no ha fet més que envair l’espai i les competències de l’excursionisme català. Dit d’una altra manera, l’únic objectiu de l’existència de la FEDME és espanyolitzar l’excursionisme català i aprofitar-se de la tradició i l’estructura existent a Catalunya i del nivell tant cultural com esportiu dels milers de federats de la FEEC. En part, perquè l’excursionisme català no és només esport d’elit sinó que hi ha una concepció de país i una defensa de la terra històriques al darrera. Que avui dia Núria Picas, Agustí Roc, Francesc Freixer, Mireia Miró o Kilian Jornet hagin de competir oficialment per Espanya, quan Catalunya té competències exclusives en matèria d’esports i l’excursionisme català té més tradició i nivell que el de tot l’estat espanyol, és només una conseqüència de la manipulació política de la realitat, forçada des del govern espanyol amb la complicitat d’alguns directius i gestors de la FEDME. Una bona mostra de l’actitud dels seus dirigents és el fet que el president Juan Garrigós va intentar impedir que es pengés una pancarta de les Seleccions Catalanes amb el lema “Una nació, una selecció” durant la competició.
Els Skygames de la Ribagorça, si alguna cosa estan posant al descobert, és precisament aquest tracte tan injust envers l’excursionisme i en general tot l’esport català. Tan injust que ratlla el ridícul. És contradictori i vergonyós veure Catalunya competint al nivell de les marques comercials enlloc del de les nacions oficials. No pot obtenir títols ni en el cas de guanyar a les seleccions “oficials”, alhora que les victòries de la selecció espanyola corren a càrrec d’uns altres esportistes catalans, forçats a fer-ho així si volen optar a títols, i que per dignitat personal acaben entrant a meta amb una bandera estelada o bé l’exhibeixen al podi.
Els Skygames, abans de posar-se l’etiqueta de “Campionats del Món de muntanya” haurien d’assegurar-se una veritable representació internacional, perquè hi ha mancances en la participació d’esportistes de renom, com Kilian Jornet o Marco de Gasperi entre molts d’altres, i algunes seleccions, al contrari del que podria ser la catalana, no estan formades ni de lluny pels seus millors atletes. Aquesta manca de convocatòria no és culpa de l’empresa organitzadora sinó de l’ISF i les seves normes excloents.
Aquest cap de setmana els Skygames acabaran amb tres proves més: l’SkyRaid (una cursa per relleus on no hi ha categoria open), l’SkyMarathon i l’SkyRace, i es podrien repetir escenes tan ridícules com les del passat cap de setmana, amb la Selecció Catalana present però fora de la competició oficial. Per altra banda, i afortunadament, existeix un circuit internacional de deu curses de muntanya, el Valetudo Mountain Running Internacional Cup, que permet a tots els participants inscriure’s per la nació que senten com a pròpia. Aquest circuit arriba a Catalunya d’aquí deu dies, el 15 de juliol, amb la tradicional Olla de Núria, cursa pionera del Gran Premi de lesNacions, el guardó que concedeix el circuit a la nació que suma més punts després de les deu curses. En aquest cas, Catalunya no només hi pot participar amb total normalitat sinó que n’ha estat la guanyadora en les tres edicions que s’han disputat fins ara.