Després de mesos de brega interna i de vehicular a la societat enormes dosis de desorientació, l’independentisme torna a tenir la iniciativa, condició indispensable per guanyar. Si en aquest temps les enquestes no han marcat cap mena de reculada de suport a la independència és perquè realment tenim un terra extraordinàriament sòlid. En altres circumstàncies el moviment del país cap a la llibertat ja s’hauria fet miques. L’acord entre Convergència i Esquerra, ho sabem des del principi, plau a la part més convençuda del sobiranisme, però planteja més dubtes als seus dos extrems. A la vista de l’eufòria amb la que ha estat rebuda a la banda convergent, es diria que el risc de fuga de vots per la dreta més dreta és francament limitat. De fet, és possible que aquest segment de vot, en la seva major part, ja es desplacés cap a Ciudadanos en les eleccions de novembre de 2012. Ara, és plausible que Unió aconsegueixi recuperar-ne algun i arrencar algun de CDC, però no sembla un gran perill.
La batalla principal, en canvi, sembla lliurar-se a l’esquerra. Alguns votants d’ERC enfadats amb l’acord poden refugiar-se en la solidesa creixent de la CUP. En tot cas, la tria de les tres personalitats de davant i, en particular, de Raül Romeva, demostren un gir notable del conjunt de la candidatura cap a l’esquerra, veritable flanc feble de la proposta. Entretant, Catalunya Sí que es pot, a banda d’atacar sense descans Mas i les seves retallades (amb oblit voluntari de les seves i les dels seus referents, privats de sobirania, tal i com ells deixaran Catalunya), ha optat per un programa confús però que pivota damunt una República Catalana. A més, per remarcar-ho, sembla que han triat com a cap de llista l’Arcadi Olivares, un home de perfil molt proper a l’independentisme. Si es confirma, doncs, Romeva contra Oliveres, ens movem en un autèntic pam de terreny. És possible, però, que una proposta nacional tan irreal com ambiciosa pugui incomodar alguns votants del seu espai que acabin per retornar al PSC. Compte, perquè alguns moviment de suma poden acabar restant.
